Catalunya i València col·laboraran en la vigilància de la qualitat de l'aire a la zona afectada per la DANA
Les concentracions de pols en suspensió generades per la retirada dels fangs representen un risc seriós per a la salut humana i el medi ambient
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya , a través de la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, acaba d'instal·lar a Algemesí, a la Ribera Alta de València , una unitat mòbil de vigilància de la qualitat del aire. Això s'ha dut a terme després que la Generalitat Valenciana sol·licités a les comunitats autònomes, a través del Centre Nacional d'Emergències del Govern d'Espanya, l'enviament de mitjans per mesurar, sobretot, les que van quedar dipositats després de la riuada provocada per la DANA el passat 29 d'octubre.
La Generalitat Valenciana ha informat que té instal·lades, juntament amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), quatre unitats mòbils a l'anomenada “zona zero” de la DANA, però ha sol·licitat reforços per monitoritzar al màxim l'àrea afectada.
Així, la Generalitat de Catalunya ha ofert una de les seues unitats, que ja està en funcionament , s'encarregarà del seu manteniment preventiu i correctiu, validarà les dades i les enviarà al govern valencià durant el mes i mig que es preveu que duri la campanya de mesuraments.
A més de les partícules en suspensió amb un diàmetre inferior a 10 micres (PM10) ia 2,5 micres (PM2.5), es determinaran altres contaminants com el diòxid de sofre, el sulfur d'hidrogen, el diòxid de nitrogen, el monòxid de carboni, el benzè, metalls i els hidrocarburs aromàtics policíclics.
Les possibles conseqüències dels contaminants
Les concentracions de pols en suspensió generades per la retirada dels llots després de la DANA del 29 d'octubre a València representen un risc seriós per a la salut humana i el medi ambient. Aquestes pólvores poden contenir material orgànic descompost, restes de productes químics agrícoles o industrials arrossegats per l'aigua, i metalls pesants.
Quan estan en suspensió són fàcilment inhalats per les persones, especialment les partícules més fines. Les partícules PM10 poden causar irritació en ulls, nas i gola , i agreujar malalties respiratòries preexistents com l'asma o la bronquitis.
Les PM2.5, en ser més petites, poden penetrar profundament als pulmons i arribar al torrent sanguini, incrementant el risc de malalties cardiovasculars, respiratòries cròniques i fins i tot càncer . L'exposició perllongada a aquestes partícules pot augmentar la mortalitat prematura, particularment en persones vulnerables com ara nens, ancians i aquells amb malalties prèvies.
Les solucions
Eliminar aquests contaminants no sempre és senzill, ja que alguns, com les partícules fines o els HAPs, poden romandre suspesos a l'aire durant llargs períodes. Per reduir-ne l'impacte, és essencial implementar sistemes de monitorització de l'aire que permetin identificar concentracions perilloses i prioritzar les zones més afectades.
Tècniques com la neteja humida, mitjançant l'ús d'aigua per evitar que les partícules tornin a l'aire, i la retirada mecànica amb aspiradores industrials i escombratge especialitzat, són eines fonamentals. També es pot recórrer a la reforestació i la plantació de vegetació en àrees afectades per estabilitzar el terra i reduir la dispersió de partícules.
Escriu el teu comentari