ERC ha presentat aquest dilluns a la militància les tres ponències --política, estratègica i estatutària-- que es debatran al 30 Congrés del partit, el 15 i 16 de març a Martorell (Barcelona), en què s'ha fixat per objectiu ser "un partit útil per donar resposta a les necessitats del país" i recuperar la majoria independentista de cara a l'any 2031, al centenari de la formació.
En declaracions aquest dilluns, el vicesecretari general de Comunicació d'ERC, Isaac Albert, ha explicat que han escollit l'horitzó del 2031 perquè és una data simbòlica per al partit, però ha subratllat que no es tracta de “marcar límits al calendari, sinó de fer una bona lectura del moment polític”.
"Dibuixem i parlem del 2031 com un escenari, com una data que per a nosaltres és simbòlica", ha subratllat Albert, que ha recordat que aquests textos no són definitius, sinó que a partir d'aquest dimarts la militància podrà presentar esmenes, que es debatran en el marc del procés congressual.
Cicle complex
Sota el lema 'Més Esquerra Republicana, més va néixer, més societat i més país', els republicans afrontaran el debat de la ponència política després d'un cicle que descriuen com a complex, en què l'independentisme ha perdut la majoria al Parlament i que també està marcat per una "onada reaccionària que recorre tot Europa i el món".
El document aposta per enfortir el partit des del món municipal, amb l'objectiu d'esdevenir la primera força de cara a les eleccions municipals del 2027, i també defensa reivindicar el concepte de nació des de l'esquerra, donant resposta als "malestars" que hi ha a la societat.
A l'apartat de 'Més societat', la ponència proposa que el rol d'ERC passi per "combatre i ser propositius davant l'onada neoliberal, populista i d'extrema dreta" i donar resposta a problemes de treball, vivenda, sanitat, serveis públics i la llengua, entre d'altres.
"Acumulació de forces"
L'última part de la ponència política, 'Más país', s'alinea amb la ponència estratègica, amb reflexions i propostes que busquen una "acumulació de forces cap al 2031", amb l'objectiu que el partit arribi al centenari amb una majoria àmplia, sòlida i estable a favor de la independència de Catalunya.
La ponència estratègica "vol fer una declaració de guerra contra la política de braços caiguts" de l'independentisme, i reivindica les palanques que el moviment independentista i ERC ha de saber explotar en aquesta nova etapa, amb la força que té tant al Parlament català com a el Congrés dels Diputats i als municipis.
El text també aposta per preparar Catalunya per quan l'independentisme torni a tenir una majoria, mitjançant un reforç institucional i una desconstrucció de les institucions de l'Estat a Catalunya, així com aconseguir "més àmbits de sobirania", com ara la fiscalitat i la reducció de la deute amb l'Estat.
Cap de les ponències al·ludeix directament de les polítiques de pactes d'ERC, ja que es definiran a cada moment i en funció del compliment dels acords actuals, ia més al Congrés també es presentaran les primeres conclusions de la Comissió de seguiment de pactes.
Ponència estatutària
El partit també abordarà una renovació dels estatuts, que inclourà canvis en els procediments d'investigacions d'expedients disciplinaris, com el de l'estructura B del partit i els cartells sobre l'Alzheimer i l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i el seu germà, Ernest Maragall .
La ponència proposa que els informes d'investigacions d'aquesta mena passin del responsable de Compliment a la Comissió de Garanties del partit, sense passar entre mitges per l'Executiva com fins ara.
L'objectiu d'aquest canvi és evitar que es produeixi un "judici anticipat" al si de la direcció del partit abans de passar per l'òrgan col·legiat de Garanties, que fa una tasca de contrast de proves i consultar totes les parts implicades.
Pel que fa a la feminització, el partit equipararà els delictes sexuals als de corrupció, per la qual cosa en el moment d'obertura de judici oral en aquest tipus de delictes, la persona passarà a ser inelegible per a qualsevol càrrec públic o orgànic i haurà de posar-ne el càrrec , si en tingués, a disposició del partit.
A més, per enfortir el rol de la militància, la ponència estatutària proposa crear una Sindicatura de la Militància, i també planteja que es permeti la substitució de consellers nacionals quan hi hagi dimissions i incloure de manera vitalícia els expresidents de la Generalitat i del Parlament.
El text també defensa que l'executiva del partit, formada per 30 persones, podria ser ampliada a 34 en el cas que hi hagués hagut una segona volta a la fase congressual per triar la direcció, amb quatre persones de la candidatura que no ha guanyat .
Escriu el teu comentari