El Tribunal Suprem ha ratificat la condemna contra Laura Borrás per prevaricació i falsedat documental, i li ha imposat una pena de 4 anys i mig de presó i 13 anys d'inhabilitació . L'expresidenta de Junts va ser trobada culpable de fraccionar contractes per adjudicar-los de forma irregular a un conegut quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre el 2013 i el 2018.
A més, l'alt tribunal ha rebutjat la sol·licitud d'amnistia. Borràs argumentava que el perfil independentista i la gestió dins d'un govern alineat amb el procés sobiranista justificaven l'aplicació d'aquesta mesura. Tot i això, el Suprem ha determinat que la seva condemna no està relacionada amb el procés independentista, sinó amb una infracció administrativa que va buscar eludir la normativa sobre contractació pública.
Segons la sentència, la conducta de Borràs no encaixa en cap dels supòsits previstos a la llei d'amnistia. El tribunal emfatitza que la prevaricació i falsificació per les quals va ser condemnada corresponen a delictes tipificats, sense connexió amb la seva ideologia política, i que el dret penal ha de jutjar actes, no perfils ideològics.
Sintonia amb la Fiscalia
D'aquesta manera, el Suprem ha actuat en línia amb la fiscal del cas, la tinent fiscal del TS, María Ángeles Sánchez Conde, que durant la vista oral va advocar per mantenir intacta la condemna a Borràs.
A més, encara que llavors la número dos de la Fiscalia no es va pronunciar sobre la petició d'amnistia, en el seu escrit sí que descarto que s'apliqués la llei a la líder independentista.
En canvi, a la vista oral ha manifestat que veia "pertinent" la petició d'indult per part del TSJC, perquè els seus magistrats tenen la potestat de fer-ho si entenen que la pena és excessiva. Tot i això, ha defensat que això no significava que la condemna no fos la correcta.
Escriu el teu comentari