Com va fraccionar contractes Laura Borràs? Els fets provats a la sentència condemnatòria

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) , presidit pel jutge Jesús María Barrientos Pacho, va dictar el març del 2023 una sentència condemnatòria contra l'expresidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs , per prevaricació administrativa i falsedat documental. Aquesta sentència va ser confirmada pel Tribunal Suprem el gener del 2025, després d'un llarg procés judicial que va implicar la revisió del cas per la més alta instància judicial a Espanya.

La condemna es basa en un complex cas de corrupció administrativa relacionat amb la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) , entitat pública dirigida per Borràs entre 2013 i 2018. La sentència del TSJC, que va ser ratificada pel Tribunal Suprem, detalla com Borràs va fraccionar una sèrie de contractes públics amb la finalitat de contractar els contractes públics. Aquesta pràctica va ser realitzada a través de 18 contractes menors per valor de 335.700 euros , que en realitat van ser part d'una adjudicació única per a la creació, desenvolupament i manteniment de la web de la ILC.

El fraccionament dels contractes

El punt central de la condemna recau en el fraccionament irregular dels contractes, una estratègia que Borràs va utilitzar per amagar una adjudicació directa. A través d'aquests contractes menors, l'expresidenta va aconseguir donar aparença de legalitat a un procés que en realitat no va complir els principis de publicitat, concurrència i transparència que regeixen la contractació pública. La falta de competència i el favoritisme en seleccionar el contractista van ser factors clau que el TSJC i el Tribunal Suprem van assenyalar com a indicatius de corrupció.

Encara que els treballs van ser adjudicats a un únic proveïdor, identificat com a HF, el procés va ser dividit en múltiples contractes menors, la qual cosa va permetre que Borràs evités els procediments de licitació pública que la llei exigeix per a contractes de major quantia. A més, els terminis i els termes dels contractes van ser manipulats per donar l'aparença de conformitat amb les normes, quan en realitat no hi va haver una veritable licitació pública.

La falsedat documental

A la irregularitat en el fraccionament dels contractes es va sumar la falsedat documental. Segons la sentència, als expedients de contractació es van incloure documents falsificats per donar l'aparença que existia competència entre proveïdors. Es van crear ficticis tres licitadors per expedient per complir els requisits formals de la llei, quan en realitat no hi va haver aquesta competència. A més, el preu dels contractes i els terminis d'execució van ser manipulats per ajustar-se als documents oficials, cosa que constitueix un clar cas de falsedat en document oficial.

Confirmació de la sentència pel Tribunal Suprem

Aquest dimarts, el Tribunal Suprem va ratificar la sentència condemnatòria del TSJC, subratllant que la conducta de Borràs va ser una clara infracció de la legislació de contractació pública i que les irregularitats comeses en la tramitació dels contractes reflectien una actuació prevaricadora. La sentència destaca que Borràs no només va fraccionar els contractes de forma deliberada, sinó que també va adoptar una decisió administrativa amb ple coneixement que estava vulnerant la llei.

El Tribunal Suprem va rebutjar, a més, l'aplicació de la Llei d'Amnistia, un argument plantejat per la defensa de Borràs i que va ser recolzat per alguns sectors polítics, com ara el partit Junts. La defensa de Borràs va argumentar que la sentència tenia motivacions polítiques, vinculades al context del procés independentista a Catalunya. Tot i això, el Suprem va rebutjar aquestes al·legacions i va subratllar que els delictes pels quals es condemnava Borràs no estaven relacionats amb qüestions polítiques, sinó amb corrupció administrativa.

Les repercussions polítiques i judicials

El cas ha generat un ampli debat a nivell polític i judicial, especialment dins de la política catalana. Junts per Catalunya, el partit a què pertany Laura Borràs, ha mostrat el seu suport a l'expresidenta del Parlament, qualificant la sentència de desproporcionada i acusant el sistema judicial espanyol d'actuar amb acarnissament polític. Per la seva banda, el Tribunal Suprem ha deixat clar que la irregularitat en els contractes i les falsedats documentals van ser els factors determinants a la condemna, cosa que atorga un caràcter jurídic a la resolució, independentment de les interpretacions polítiques.