ERC podria dir prou a mandats llargs com el de Junqueras

Els integrants d'ERC del col·lectiu Nova Esquerra Nacional, la candidatura que va estar liderada per Xavier Godàs, esmenaran la ponència estratègica del 30è Congrés perquè els mandats de les presidències i les secretaries generals del partit no puguin durar més de 12 anys, ja sigui de manera continuada o amb interrupció.

Aquest és el cas de l'actual líder del partit, Oriol Junqueras, que va deixar el càrrec uns mesos abans de tornar a ser reelegit a la primera fase del congrés d'ERC, que culminarà amb el plenari del 15 i 16 de març, a Martorell (Barcelona).

Fonts del col·lectiu, liderat per Xavier Godàs i Alba Camps, han detallat que proposaran eliminar la paraula "ininterrompudament" de la ponència, per la qual cosa una persona que hagi estat al capdavant del partit 12 anys no ho podrà tornar ser encara que hagin estat en períodes discontinus.

El text inicial també assegura que el període dels 12 anys queda suspès quan no s'hagi pogut desenvolupar plenament les funcions a la presidència o la secretaria general "com a conseqüència de la repressió política (presó, inhabilitació, exili o causes polítiques pendents de judici) i els efectes de la repressió sobre els seus drets polítics".

Nova Esquerra Nacional proposa eliminar la paraula "plenament" del text, ja que considera que en casos com el de Junqueras, tot i estar inhabilitat, sí que està podent exercir les seves funcions com a líder del partit.

En cas que aquesta esmena sigui aprovada, no s'aplicaria amb efecte retroactiu, sinó de cara al proper procés congressual del partit, que seria d'aquí a quatre anys si l'actual executiva esgota el mandat, moment en què Junqueras ja fa 17 anys que estava al capdavant de la formació independentista.

A més, i com ja van defensar durant la campanya electoral a la primera fase del congrés, aquest col·lectiu presentarà una esmena perquè qui ostenti la presidència o la secretària general d'ERC no pugui "ocupar càrrecs institucionals durant el seu mandat", cosa que també es començaria a aplicar en el proper mandat i no en l'actual.

També proposaran regular la constitució de corrents de debat interns del partit, que podrien constituir-se si compten amb un 3% de suport del total de la militància, i els seus representants podran expressar les seves opinions als òrgans del partit, presentar propostes en congressos, conferències i assemblees, accedir als mitjans de comunicació interns i participar en processos de deliberació.

Nova Esquerra Nacional ha expressat la seva voluntat de convertir-se en un corrent intern del partit, "amb voluntat constructiva, però expressant els seus posicionaments polítics", i consideren que la creació, el funcionament, les funcions, els drets i els deures dels corrents s'haurà d'establir reglamentàriament.

Les mateixes fonts consideren que les ponències política i estratègica d'ERC són de "qualitat limitada" i s'haurien d'haver treballat millor, i han proposat esmenes com incloure el laïcisme del partit, que no apareix esmentada al text original, així com la concreció sobre límits a acords amb l'extrema dreta i amb "cap força política que hi busqui acords".

La ponència inicial recollia la possibilitat que es creés un consorci entre l' Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) i l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per fer un traspàs progressiu de la sobirania fiscal, tot i això, la secretària general del partit, Elisenda Alamany, va anunciar que suprimirien aquesta frase mitjançant una autoesmena.

Els membres de Nova Esquerra Nacional no tenen constància que s'hagi presentat aquesta autoesmena, per això presentaran una per suprimir aquesta frase i reformular el text, encara que podria acabar sent transaccionat amb l'autoesmena, han apuntat.

Pel que fa a la ponència estratègica, presentaran una esmena per "definir l'estratègia nacional per al referèndum", que treballarà amb la societat civil i les organitzacions polítiques catalanes sobiranistes i independentistes.

També defensen la col·laboració amb altres agents de l'esquerra sobiranista de l'Estat, principalment al País Basc i Galícia, i aposten per "generar les condicions per a una crisi de règim" amb l'objectiu de destronar la monarquia --textualment--.

Els de Xavier Godàs també advoquen per la convocatòria d'una Conferència de les esquerres sobiranistes i independentistes a la tardor del 2025, amb l'objectiu d'"acordar una estratègia conjunta per a les eleccions municipals del 2027" i reconstruir aquest espai polític, que consideren que pot arribar a arribar fins a un milió de vots.