El Parlament aprova el decret llei sobre el règim sancionador de lloguers

El Parlament ha aprovat aquest dimecres el decret llei 1/2025 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes, que estableix un règim sancionador per a garantir el compliment de la contenció de les rendes de lloguer, amb el suport de PSC, ERC, Comuns i CUP i els vots en contra de Junts, PP, Vox i Aliança Catalana (#AC), i no es tramitarà com a projecte de llei.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sílvia Paneque, ha presentat en el ple el decret com un "bon acord" que va en la direcció d'assegurar que els catalans puguin tenir un accés assequible a un habitatge, després que a la fi de gener, Govern i Comuns van tancar un pacte que contemplava multes de fins a 900.000 euros per a infraccions molt greus.

Així mateix, ha posat en valor que el treball "no ha estat fàcil", però ha reivindicat la voluntat de canviar les coses, per al que ha demanat el suport de ERC i la col·laboració de tota la Cambra per a operar, textualment, en un marc per a l'enteniment en benefici de la ciutadania.

Amb la seva aprovació, es modifiquen les lleis del dret a l'habitatge i del Codi de consum, i es fixen com a infraccions greus o molt greus establir lloguers a preus superiors al màxim permès en zones de mercat residencial tibant.

El decret llei també recull com a infracció greu ometre o falsejar la finalitat d'un contracte d'arrendament, repercutir en l'inquilí despeses de gestió quan no sigui procedent i no fer constar en les ofertes i els contractes l'índex que correspon a l'habitatge o el preu del contracte anterior, o la condició de gran forquilla si és el cas.

Segons l'exposició de motius, el decret respon a la necessitat d'abordar "la pèrdua d'efectivitat de la contenció de rendes per l'absència d'un règim sancionador", donada la situació social d'emergència generada pel desequilibri entre l'evolució dels preus de lloguer d'habitatges i la capacitat econòmica de les famílies.

Durant el debat, la portaveu de ERC, Ester Capella, ha avisat que aquest decret és "necessari però insuficient" i ha remarcat que especular no és un dret, per al que fa falta ambició i dur a terme moltes més accions, ja que aquesta llei no és l'única solució, segons ella.

En paral·lel, la diputada dels Comuns Susana Segòvia ha admès que la mesura "arriba un any trigui" i ha recordat la sanció ha de ser dissuasiva, així com ha instat al Govern a començar a multar a les grans plataformes i, textualment, als pirates immobiliaris.

La diputada de la #CUP Laure Vega ha criticat que encara s'estigui "a hores d'ara" i ha reclamat més recursos i inspectors, a més de baixar l'índex de referència del lloguer i limitar la possibilitat de lucre en l'habitatge.

Per part del #PSC, la diputada Eva Candela ha explicat que abordar aquest problema d'accés a un habitatge assequible no consta d'una mesura sinó de la suma de diverses, marcades per un "full de ruta" ferm per part del Govern amb mesures a curt i mitjà termini.

Per part seva, la diputada de Junts Glòria Freixa ha ratllat el decret de "absolutament desproporcionat" i ha urgit a deixar de passar la pilota a la teulada dels propietaris, així com a incentivar i deixar de castigar, en les seves paraules.

També la diputada popular Àngels Esteller ha lamentat la "persecució contra el propietari" que, al seu judici, és un error absolut i no resoldrà el problema sinó que a més l'agreujarà.

A més, la diputada de Vox Mónica Lora ho ha descrit com una "nova volta de rosca intervencionista" que, al seu parer, s'empara amb una llei estatal per al dret a l'habitatge que ha demanat derogar.

La diputada de Aliança Catalana (#AC) Sílvia Orriols ha opinat que, textualment, tanta política punitiva només aconseguirà ampliar el mercat de pisos buits i tancats: "Ni resolen el problema ni alleugen el conflicte".