El TEDH avala l'actuació del Tribunal Constitucional en el 'procés'

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) avala les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional (#TC) durant el 'procés' independentista després de la demanda del exvicepresidente del Parlament, Josep Costa, i altres 31 persones contra la causa per presumpta desobediència als membres independentistes de la Mesa de la Cambra catalana que va presidir Roger Torrent.

En la sentència, el TEDH sosté que les decisions del TC que van impedir a la Mesa del Parlament adoptés noves resolucions per a intentar declarar la independència de Catalunya són "lícites i previsibles" i no van ser desproporcionades.

La fallada, que respon a la demanda presentada pel exvicepresidente del Parlament, Josep Costa; pel secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya, Eusebi Campdepadrós, i per altres 30 diputats, conclou que la Constitució espanyola "no podia modificar per mitjans diferents als previstos per la llei".

El Tribunal recorda que el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució en 2015 que va donar inici al 'procés' cap a una "república catalana independent", que establia que el Parlament havia d'adoptar mesures per a continuar amb aquest procés i que no reconeixeria la jurisdicció del TC.

Aquesta resolució va ser declarada inconstitucional i anul·lada pel TC, però el Parlament va continuar aprovant resolucions similars, que també van ser anul·lades, i destaca dues en concret d'octubre de 2019 sobre el 1-O, que també van ser tombades pel TC.

No obstant això, al novembre de 2019 el Parlament va aprovar una nova versió de la resolució "de resposta a la sentència del Tribunal Suprem sobre els fets del primer d'octubre" i que, encara que ometia alguns dels apartats impugnats, mantenia la voluntat del Parlament d'exercir de nou el dret a l'autodeterminació.

Per aquest motiu, es va advertir a Costa i a Campdepadrós de la seva obligació de abstenir de prendre iniciatives que poguessin suposar "ignorar o eludir les sentències anteriors del Tribunal Constitucional" i en 2021 se'ls va obrir un procés penal del qual van ser absolts i que està pendent d'apel·lació.

El TEDH argumenta que, encara que els denunciants consideren que aquest procés podria entendre com una limitació dels seus drets, les decisions del TC perseguien un "objectiu legítim": la protecció de l'ordre constitucional i dels drets dels altres, sosté textualment la sentència.

Reitera que la Constitució no pot alterar per mitjans diferents als establerts i que, en aquest cas, les resolucions aprovades per la Cambra catalana i que van ser anul·lades "buscaven expressament eludir els llits constitucionals per a la revisió de la Constitució d'Espanya amb la finalitat d'establir un Estat català independent i posar fi a l'estatus d'Espanya com a monarquia constitucional".