Arribarà el pacte entre Junts i PSOE sobre control d'immigració al Tribunal Constitucional?

L'acord aconseguit pel Govern i Junts per a delegar a Catalunya les competències en matèria migratòria ha suscitat un debat sobre la constitucionalitat de la mesura que podria arribar al Tribunal Constitucional (#TC), on no hi ha doctrina vàlida a causa de l'oscil·lació de les seves decisions sobre delegacions competencials. Així les coses, fonts jurídiques consultades per Europa Press indiquen que s'enfrontaria a un debat inèdit.

La proposició de llei orgànica registrada per PSOE i Junts en el Congrés dels Diputats implica que la Generalitat gestionarà els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) o la devolució dels estrangers que tinguin prohibició d'entrada. En concret, els Mossos d'Esquadra cogestionarán amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional la seguretat de ports, aeroports i zones crítiques.

El pacte explica que la delegació competencial es farà per virtut de l'article 150.2 de la Constitució, segons el qual "l'Estat podrà transferir o delegar en les comunitats autònomes, mitjançant llei orgànica, facultats corresponents a matèria de titularitat estatal que per la seva pròpia naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació".

Les fonts consultades exposen que no hi ha dubte que les competències en immigració són de titularitat estatal, perquè formen part del catàleg de competències exclusives de l'Estat que recull l'article 149.

No obstant això, aquest altre precepte, el 150.2, obre la porta a una possible delegació de la gestió de les competències que "per la seva pròpia naturalesa" ho permetin, la qual cosa remet a un concepte jurídic indeterminat, sobre el que pivotarà l'eventual debat en el si del TC, auguren.

Cal recordar que, per a arribar al Constitucional, l'encara proposició de llei ha de convertir en una norma jurídica vigent susceptible d'impugnació. La secretària general del PP, Bufona Gamarra, ja ha dit que la mesura és "inconstitucional", mentre que el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, ha anunciat que ha posat als serveis jurídics de la formació política a estudiar l'assumpte.

D'arribar al TC, ho farà sense un precedent clar que pugui guiar la decisió final. Les citades fonts expliquen que ni tan sols la sentència de l'Estatut de Catalunya pot servir de far perquè, si bé va buidar qualsevol dubte respecte a que "la immigració és una matèria que ha estat reservada amb caràcter exclusiu a l'Estat", va afegir que "el rellevant" és "l'abast material de les concretes competències o potestats estatutàriament atribuïdes a la comunitat autònoma".

A això, les fonts preguntades sumen que, arran de l'estatut d'autonomia de Catalunya, la cort de garanties va estudiar la constitucionalitat de la "atribució" de la competència en immigració, no de la delegació, figura jurídica diferent puix que en ella es reté la competència però se cedeix el seu exercici.

A més, subratllen que al llarg dels anys el Constitucional ha emès sentències diferents pel que concerneix delegació competencial, que han oscil·lat des de posicions més federalistes a altres més centralistes.

I afegeixen que les competències en immigració sempre s'han estudiat des de l'òptica de l'ordre i la seguretat però que actualment caldria abordar-les també des de la perspectiva dels Drets Humans.

Amb tot, les fonts situen el possible conflicte constitucional en la qüestió de si la seva "pròpia naturalesa" permet delegar a una comunitat autònoma les competències en immigració i, en tal cas, en quina mesura.

Algunes veus veuen difícil avalar constitucionalment la delegació plantejada puix que la gestió de fronteres és un assumpte que afecta el conjunt del territori nacional. Al seu judici, l'actuació d'una comunitat autònoma en aquest àmbit impactaria irremeiablement en les altres.

Així mateix, adverteixen de la fallida del principi d'igualtat que suposaria que, com pretén Junts, el català sigui requisit per a donar residència a estrangers, ja que suposaria elevar el nivell d'exigència únicament en una part del territori nacional, la qual cosa faria més fàcil obtenir el permís de residència als qui el sol·licitessin en altres regions sense aquest requisit.

Les fonts avisen, a més, que un corrent doctrinal, encara que minoritària, sosté que les comunitats autònomes només poden exercir les competències enumerades en l'article 148 --on no apareix la immigració--, però en cap cas les enunciades en el 149.

No obstant això, les fonts recalquen que es tracta d'un plantejament embrionari, ja que en la seu de Domenico Scarlatti, si bé hi ha opinions individuals, no hi ha discussions sobre aquest assumpte en estar encara lluny de poder arribar al TC.