Cap de setmana intens per a ERC: tot a punt per al 30 Congrés dels republicans

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) afronta aquest cap de setmana la segona part del seu 30è Congrés Nacional, que se celebra a Martorell. 

En aquesta nova etapa, el partit sotmetrà a votació les seves principals ponències política, estratègica i estatutària, documents que marcaran el seu full de ruta en els pròxims anys. Ho fa després d'una primera fase del Congrés en la qual les tensions internes van quedar de manifest durant l'elecció dels nous líders de la formació: Oriol Junqueras i Elisenda Alamany, triats finalment en segona volta.

Amb el lema Més Esquerra Republicana, més va néixer, més societat i més país, el partit es proposa renovar el seu projecte polític després d'un cicle que qualifiquen de complex, en el qual l'independentisme ha perdut la majoria en el Parlament i ERC ha sofert divisions internes. El seu objectiu és recuperar l'hegemonia de l'espai sobiranista de cara a 2031, quan el partit celebrarà el seu centenari.

Del cicle electoral a la renovació interna

El 30è Congrés es va convocar després de la reculada electoral d'ERC en les catalanes del 12 de maig de 2024 —passant de 32 a 20 escons— i en les eleccions europees del 9 de juny. Després d'aquests resultats, Oriol Junqueras va anunciar que abandonava "temporalment" la presidència del partit, la qual cosa va precipitar el final del seu mandat i la convocatòria d'aquest procés congressual. Malgrat presentar novament a la reelecció amb la candidatura Militància Decidim, Junqueras no va aconseguir majoria absoluta en la primera volta (48,3%), la qual cosa va forçar una segona ronda enfront de Nova Esquerra Nacional, encapçalada per Xavier Godàs. Finalment, Junqueras es va imposar el 14 de desembre amb un 52,2% dels vots, consolidant el seu lideratge al costat de Alamany com a nova secretària general.

La primera fase del Congrés va estar marcada per la polèmica entorn de l'anomenada “estructura B”, una xarxa que suposadament hauria operat per a desprestigiar a adversaris interns, i per l'escàndol dels cartells sobre l'Alzheimer vinculats als germans Pasqual i Ernest Maragall. En resposta, Junqueras va prometre crear una “comissió de la veritat”, que presentarà el seu primer informe durant el plenari d'aquesta finalitat de setmana. També va anunciar una “comissió de pactes” que supervisarà el compliment dels acords d'investidura de Pedro Sánchez i Salvador Illa, les primeres conclusions del qual també seran debatudes en el Congrés.

Les tres ponències clau del Congrés

En aquesta segona fase s'aprovaran tres documents fonamentals:

Ponència política
La nova direcció d'ERC aposta per reforçar el partit des de l'àmbit municipal, amb l'objectiu de recuperar la primera posició en les eleccions locals de 2027. També planteja reivindicar el concepte de nació des de l'esquerra, buscant donar resposta als malestars socials i enfortir el projecte independentista.

Ponència estatutària
Proposa modificar els mecanismes de control intern. Els informes derivats de recerques internes, com el cas dels cartells, passaran directament a la Comissió de Garanties, sense haver de passar prèviament per l'Executiva. La intenció és garantir la imparcialitat i evitar judicis anticipats.

Ponència estratègica
Estableix com a meta preparar a Catalunya per a un futur en el qual l'independentisme recuperi la majoria parlamentària. Se centra a reforçar les institucions pròpies, ampliar els àmbits de sobirania —especialment en matèria fiscal— i reduir la dependència econòmica de l'Estat. ERC també aspira a enfortir el seu pes polític en el Parlament, el Congrés dels Diputats i els ajuntaments.

El paper dels corrents interns i les esmenes

El col·lectiu Nova Esquerra Nacional (NEN) va retirar aquesta setmana les seves esmenes sobre la limitació de mandats i la separació de càrrecs orgànics i públics, propostes que afectaven directament Junqueras. Ho van fer després del compromís de la direcció d'obrir un debat específic durant aquest mandat per a abordar la reforma del model de partit, evitant així que la qüestió es converteixi en un enfrontament personal.

Malgrat la retirada, tant NEN com Foc Nou, liderat per Helena Solà, insisteixen que continuaran defensant aquestes idees, que consideren essencials per a la regeneració democràtica d'ERC. A més, tots dos corrents han reclamat la creació de corrents interns reconeguts oficialment dins del partit.

Finalment, Nova Esquerra Nacional ha aconseguit incorporar vuit esmenes al document polític i estratègic, mentre que altres 26 han estat transaccionades amb la direcció. Segons Godàs, aquestes aportacions reforcen el perfil d'esquerra nacional i obren la porta a una futura conferència sobiranista.