ERC intentarà superar divisions aquest cap de setmana en el seu 30 Congrés a Martorell

ERC celebra aquest dissabte i diumenge la segona part de la seva 30 Congrés a Martorell, en el qual haurà d'aprovar les seves ponències política, estratègica i estatutària, després d'una primera part del Congrés que va estar marcada per la divisió interna a l'hora de triar als nous líders del partit, Oriol Junqueras i Elisenda Alamany, en segona volta.

Aquesta segona fase servirà per a aprovar els documents polítics que guiaran l'acció del partit en els pròxims anys, en els quals ERC s'ha fixat per objectiu ser "un partit útil per a donar resposta a les necessitats del país" i recuperar la majoria independentista de cara a l'any 2031, en el centenari de la formació.

Sota el lema 'Més Esquerra Republicana, més va néixer, més societat i més país', els republicans afrontaran el debat de la ponència política després d'un cicle que descriuen com a complex, en el qual l'independentisme ha perdut la majoria en el Parlament i en el qual el seu partit ha travessat una divisió interna fruit de la dimissió de Junqueras com a president i la ruptura del tàndem amb la exsecretaria general Marta Rovira.

La primera fase

Després dels resultats de les eleccions catalanes del 12 de maig de 2024, en les quals ERC va passar de tenir 32 a 20 diputats en la Cambra catalana, i de les europees del 9 de juny, Junqueras va anunciar que deixava "temporalment" el seu càrrec en el partit, la qual cosa va precipitar el final del seu mandat i la convocatòria d'un Congrés, al qual es va presentar amb la candidatura Militància Decidim.

Arran d'aquesta convocatòria van sorgir les candidatures de Nova Esquerra Nacional, encapçalada pel exalcalde de Vilassar de Mar (Barcelona) Xavier Godàs, i Foc Nou, amb la exconcejal de Sabadell (Barcelona) Helena Solà al capdavant, que van recollir els avals suficients per a presentar a la votació telemàtica en primera volta el 30 de novembre.

Junqueras va guanyar aquesta votació però no va arribar al 50% dels vots necessaris --va obtenir un 48,3%-- pel que es va haver d'enfrontar en segona volta amb la segona candidatura més votada, que va ser Nova Esquerra Nacional, amb un 35,3% de suports.

Finalment, Junqueras va guanyar en segona volta, el 14 de desembre, amb un 52,2% dels vots, enfront del 42,2% que va obtenir Nova Esquerra Nacional.

'Estructura B'

Tota la campanya d'aquesta primera fase del congrés va estar marcada per la polèmica sobre l''estructura B' del partit per a fer actes de contracampaña i la dels cartells sobre l'Alzheimer contra l'expresident de la Generalitat Pasquall Maragall i el seu germà Ernest Maragall.

Abans de guanyar, Junqueras es va comprometre a impulsar una 'comissió de la veritat' que investigaria el cas dels cartells, i aquesta presentarà un informe davant el plenari del Congrés.

També va proposar la creació d'una 'comissió de pactes' per a fer seguiment dels acords d'investidura del president del Govern, Pedro Sánchez, i del president de la Generalitat, Salvador Illa, que també presentarà les seves primeres conclusions en el plenari.

Les 3 ponències

En el congrés es debatran i aprovaran tres ponències: la ponència política elaborada per la nova direcció aposta per enfortir el partit des de de el món municipal, amb l'objectiu de convertir en la primera força de cara a les eleccions municipals de 2027, i també defensa reivindicar el concepte de nació des de l'esquerra, donant resposta a "els malestars" que hi ha en la societat.

La ponència estatutària proposa que els informes de recerques com la dels cartells passin del responsable de Compliment a la Comissió de Garanties del partit, sense passar entre mitjanes per l'Executiva com fins ara, amb l'objectiu d'evitar que es produeixi un "judici anticipat" en el si de la direcció del partit abans de passar per l'òrgan col·legiat de Garanties.

A més, la ponència estratègica planteja preparar Catalunya per a quan l'independentisme torni a tenir una majoria, mitjançant un reforç institucional i una desconstrucció de les institucions de l'Estat a Catalunya, així com aconseguir "més àmbits de sobirania", com la fiscalitat i la reducció del deute amb l'Estat i explotar la força de ERC en el Parlament, el Congrés dels Diputats i els municipis.

Esmenes

Integrants del col·lectiu Nova Esquerra Nacional van anunciar aquest dimecres la retirada de les esmenes que havien presentat per a limitar els mandats de les presidències i les secretaries generals del partit i per a separar responsabilitat i que els càrrecs orgànics no puguin assumir càrrecs públics, alguna cosa afectaria l'actual líder del partit.

Van explicar que van prendre aquesta decisió davant el compromís de la direcció de celebrar un debat específic en aquest mandat per a abordar aquests temes amb profunditat i per a "evitar que un tema tan transcendent com el model de partit quedi esquitxat per debats personals".

No obstant això, van subratllar que no renunciaran a defensar aquests posicionaments, ja que consideren que són "de qualitat democràtica" i servirien per a l'enfortiment del partit.

Els de Godàs van aconseguir incorporar al text de la ponència política i estratègica vuit de les esmenes que van presentar i 26 d'elles van ser transaccionades, i van celebrar que amb aquestes esmenes la direcció del partit assumeix que "cal reforçar l'esquerra nacional i celebrar una conferència sobiranista en aquest sentit".

A més, tant Nova Esquerra Nacional com Foc Nou van presentar esmenes en les quals demanaven la creació de corrents interns dins del partit, i els de Solà també van presentar una esmena a la totalitat de la ponència estratègica i també eren partidaris de limitar els mandats i de separar les responsabilitats orgàniques dels càrrecs públics.