Junts acusa el President Salvador Illa de parlar massa castellà i bloqueja el Pacte Nacional per la Llengua

El debat sobre el Pacte Nacional per la Llengua continua encallat al Parlament. Susanna Segovia, diputada dels Comuns, va expressar la seva preocupació en una sessió parlamentària, reclamant explicacions al conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. "Sembla que sempre estem a punt d'aprovar-lo, però mai s'aconsegueix", va afirmar.

Aquest acord, destinat a impulsar el català, va ser pactat pel Govern de Salvador Illa amb ERC amb la previsió de ser aprovat abans de finalitzar l'any passat, amb una dotació pressupostària de 200 milions d'euros anuals. Tot i que el PSC va heretar un document gairebé finalitzat de l'anterior legislatura, l'acord encara no s'ha materialitzat. Segons fonts properes a la negociació, Junts és el principal obstacle. Tant el PSC com la CUP han assenyalat aquest partit com el responsable del bloqueig, especialment durant un debat sobre el català com a "llengua d'acollida".

Motius del bloqueig

La diputada de Junts, Carme Renedo, justifica la negativa del seu partit per dues raons principals. En primer lloc, critica el Govern per "no haver treballat prou amb les entitats que defensen la llengua" i per no haver "explorat els compromisos que pot oferir la societat civil". En segon lloc, denuncia la manca de "lleialtat lingüística" de l'Executiu en un "context d'emergència" per a la llengua catalana.

De fet Renedo ha acusat al President, Salvador Illa i altres membres del seu Govern d'utilitzar el castellà de manera "recurrent" en actes oficials, al Parlament i a les xarxes socials. A més, critica la seva permissivitat davant "vulneracions dels drets dels catalanoparlants" i la seva falta de resposta a normatives estatals que considera discriminatòries envers el català. No obstant això, des que és president, Illa ha fet totes les seves intervencions en català al Parlament i utilitza el castellà de manera puntual en actes on hi ha representants estatals.

Posicions divergents i negociacions en marxa

Per evitar tensions amb els grups parlamentaris, el Govern manté un discurs conciliador, afirmant que continuarà treballant per aconseguir un ampli consens tant amb els partits com amb les entitats de defensa de la llengua. Fonts governamentals asseguren que l'acord podria desbloquejar-se en les properes setmanes, ja que les negociacions i l'intercanvi de documents s'han intensificat.

ERC, que actualment revisa l'última versió del document, insisteix que l'acord forma part dels pactes d'investidura i considera "imprescindible" la seva aprovació. A més, demana que la seva valoració es faci "sense partidismes ni estratègies de desgast", en una clara crítica a Junts. "Nosaltres ja hem fet la nostra feina, les nostres aportacions ja estan incloses", afirmen fonts republicanes.

Els Comuns, però, es mostren perplexos davant el retard i asseguren que encara no han rebut resposta del Govern a les seves propostes. "L'última versió del document que tenim és d'abans de Nadal. No entenem el retard ni sabem què ho està bloquejant", lamenten des del grup de Jéssica Albiach.

El futur del Pacte Nacional per la Llengua continua sent incert mentre els partits es mantenen en les seves posicions i les negociacions avancen amb dificultats.

Junts amplia la seva influència en institucions estatals amb l'entrada en Renfe

Junts per Catalunya continua reforçant la seva presència en institucions clau de l'Estat espanyol amb la recent incorporació de l'economista Eduard Gràcia al consell d'administració de Renfe segons La Vanguardia. El nomenament ha estat decidit directament pel ministre de Transports, Óscar Puente, i reflecteix una estratègia clara del partit liderat per Carles Puigdemont per a situar persones afins en posicions destacades dins d'empreses públiques.

Eduard Gràcia, economista i professor d'Economia Internacional en la Universitat de Barcelona, compta amb una estreta vinculació a la Assemblea Nacional Catalana (ANC) i ha destacat en els últims anys pel seu defensa del Corredor Mediterrani, criticant la lentitud de la seva execució i advocant per millores substancials en el servei ferroviari de Catalunya.

Aquest moviment no és aïllat, sinó que s'uneix a una sèrie de recents nomenaments que evidencien la intenció de Junts de recuperar la influència econòmica que va caracteritzar a l'antic sector negocis de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Entre les incorporacions més destacades estan:

• Ramon Tremosa, ex eurodiputat i exconseller d'Empresa, qui recentment s'ha sumat al consell d'administració d'Aena.
• Miquel Calçada, periodista i antic candidat al Senat per Convergència, que des de desembre de 2024 forma part del consell d'administració d'RTVE.
• Pere Soler, exdirector general dels Mossos d'Esquadra durant el referèndum del 1-O, actualment conseller en la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

Aquesta estratègia també compta amb la participació activa del vicepresident de Junts, Antoni Castellà, antic dirigent de Unió Democràtica de Catalunya (UDC), que ha impulsat contactes estratègics a Madrid secundat per David Madí, antic col·laborador del expresident Artur Mas. Castellà cerca així enfortir els vincles amb importants figures del món empresarial espanyol i consolidar la presència del partit en institucions clau de l'àmbit econòmic.

La creixent influència de Junts en aquestes entitats mostra una clara voluntat del partit de Puigdemont de participar activament en la presa de decisions estratègiques a nivell estatal que afecten directament a Catalunya.