Catalunya deixarà de mirar al cel en 2030: el pla del Govern per a no dependre de les pluges
El Govern dibuixa el seu pla en ser preguntat per CatalunyaPress
En un escenari de crisi climàtica i persistent escassetat de precipitacions, el Govern de Catalunya ha traçat un ambiciós pla perquè el 2030 el proveïment d'aigua deixi de dependre de la pluja. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha detallat aquest dilluns, en resposta a una pregunta de la directora de CatalunyaPress, Carmen P. Flores, les dues línies d'actuació amb què l'Executiu treballa per combatre la sequera: mesures immediates per augmentar la disponibilitat d'aigua el 2025 i una estratègia estructural amb horitzó 2030 que canviarà per complet el model hídric català.
Durant la roda de premsa, la directora de CatalunyaPress va preguntar a la consellera per quan serà efectiva la reutilització i dessalinització de l'aigua per no dependre constantment de les pluges. Paneque va explicar que el Govern ja treballa amb un doble calendari: "D'una banda, el 2025 podrem disposar de 31 hectòmetres cúbics addicionals d'aigua gràcies a infraestructures com els pous de Peralada, l'aigua regenerada de la depuradora de Figueres i les unitats de dessalinització de Roses. A més, les millores en la xarxa de distribució permetran estalviar-ne 25 hectòmetres cúbics més".
No obstant això, l'aposta a llarg termini és encara més ambiciosa. "Estem realitzant reformes estructurals que ens situaran el 2030 en una Catalunya que no hagi de mirar al cel amb preocupació", va afirmar Paneque. Entre aquestes mesures, va destacar el paper clau de l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, la construcció de la planta del Foix i la nova dessalinitzadora a la Costa Brava nord. "Amb aquestes infraestructures, podrem garantir una autonomia hídrica real per al territori", va assegurar.
Infraestructures clau per a una Catalunya autosuficient
L'objectiu principal del Govern és aconseguir que el 70% de l'aigua consumida a Catalunya no provingui d'embassaments. Per a això, s'aposta per tres dessalinitzadores estratègiques: l'ampliació de la del Tordera, la construcció de la del Foix i una nova planta a la Costa Brava nord. Segons Paneque, aquestes infraestructures permetran garantir el subministrament sense dependre de les pluges.
La dessalinitzadora de Tordera II triplicarà la seva capacitat fins als 60 hectòmetres cúbics anuals el 2028, mentre que la planta del Foix aportarà 20 hectòmetres cúbics a partir del 2029. Per la seva banda, la dessalinitzadora de la Costa Brava produirà 15 hectòmetres cúbics anuals, un reforç clau per al subministrament a la conca de la Muga.
Regeneració del Besòs i un model circular
Una altra de les peces clau d'aquesta estratègia és el tractament i reutilització de l'aigua. El Govern ha confirmat que el 2027 entraran en funcionament tres noves plantes regeneradores al riu Besòs, que convertiran aquest llit en una font hídrica per a l'àrea metropolitana de Barcelona. Inicialment, l'aigua residual tractada es transportarà al Llobregat per ser potabilitzada a Sant Joan Despí, però l'objectiu final és completar les potabilitzadores del Besòs a Montcada i Bon Pastor el 2030.
“Hem posat en marxa un nou model de gestió hídrica: passem d'un sistema lineal a un de circular, on cada gota d'aigua s'aprofita més”, va destacar Paneque. Amb aquesta estratègia, Catalunya busca reduir progressivament el transvasament del Ter i l'extracció d'aqüífers, augmentant l'autosuficiència en tot el territori.
Una inversió de 2.300 milions d'euros
El Govern de Salvador Illa ha destinat 2.300 milions d'euros a aquest pla hídric integral, que també inclou la modernització de potabilitzadores com les del Ter a Cardedeu i Abrera, així com ajuts perquè els municipis millorin les seves xarxes de proveïment i redueixin pèrdues d'aigua. En paral·lel, la Diputació de Barcelona invertirà 100 milions d'euros en els pròxims dos anys per ajudar 311 ajuntaments a combatre la sequera.
I la interconnexió amb l’Ebre?
Malgrat la magnitud del projecte, el Govern no ha descartat activar la interconnexió amb l'Ebre o la dessalinitzadora flotant al Port de Barcelona en cas d'una situació d'emergència. No obstant això, aquestes mesures seran avaluades segons l'evolució climàtica i les necessitats hídriques de la població en els pròxims anys.
Amb aquest full de ruta, el Govern confia que, per al 2030, Catalunya ja no depengui de la pluja per garantir el subministrament d'aigua. “No volem tornar a mirar al cel amb preocupació”, va concloure Paneque.
Escriu el teu comentari