45 anys de les primeres eleccions al Parlament després de la Transició: comença el Pujolismo

Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la Transició es van celebrar el 20 de març de 1980, és a dir, fa 45 anys. Aquests comicis van marcar una fita en la història política catalana, ja que suposaven la restauració d'una institució clau en l'autogovern, que havia estat abolida després de la Guerra Civil i la dictadura franquista.

El procés de recuperació de la Generalitat i del Parlament va començar amb la mort de Franco en 1975 i es va consolidar amb l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978, que reconeixia l'existència de comunitats autònomes. 

En el cas de Catalunya, aquest procés es va accelerar amb el restabliment provisional de la Generalitat en 1977 i el retorn del president en l'exili, Josep Tarradellas. Finalment, en 1979, es va aprovar l'Estatut d'Autonomia, que va establir el marc legal per a la celebració d'eleccions al Parlament.

En aquests primers comicis autonòmics van participar diverses forces polítiques. Convergència i Unió (CiU), liderada per Jordi Pujol, va obtenir la victòria amb el 27,68% dels vots i 43 escons, encara que sense majoria absoluta. El Partit dels Socialistes de Catalunya (#PSC-#PSOE), encapçalat per Joan Reventós, va quedar en segon lloc amb el 22,43% dels vots i 33 escons. El Partit Socialista Unificat de Catalunya (#PSUC), d'orientació comunista, va aconseguir el 18,77% i 25 escons, mentre que Esquerra Republicana de Catalunya (#ERC) i la Unió de Centre Democràtic (UCD) van aconseguir representació amb 14 i 18 escons, respectivament.

El resultat de les eleccions va obligar a CiU a buscar suports per a governar. Després de negociacions amb altres forces polítiques, Jordi Pujol va ser investit com el primer president del Parlament de la nova etapa democràtica el 24 d'abril de 1980, donant inici a un llarg període de governs liderats pel seu partit.

Aquestes eleccions van ser fonamentals per a la consolidació de l'autogovern català i el desenvolupament de les institucions autonòmiques. A més, van establir un patró de competència política que es mantindria durant dècades, amb l'alternança entre el nacionalisme català i el constitucionalisme espanyol com a eix central del debat polític a Catalunya.