Tensió i divisió a ERC: Junqueras posa Jové en el punt de mira

Un dia després de tancar files públicament, Oriol Junqueras ha marcat distàncies amb el cap del grup parlamentari republicà, Josep Maria Jové, home clau del sector de Marta Rovira i un dels seus antics col·laboradors més pròxims. Aquesta nova crisi se suma a una llarga sèrie de desacords interns que fa anys que marquen la vida del partit republicà.

L'origen immediat del conflicte és el polèmic informe de l'anomenada Comissió de la Veritat, encapçalada per l'exdiputat Joan Tardà, creat per a esclarir l'existència d'una estructura paral·lela dins del partit, acusada de dur a terme operacions de guerra bruta contra rivals polítics interns i externs.

 Entre els casos més controvertits que ha investigat la comissió està l'atac personal al exsocialista Ernest Maragall, candidat republicà en les municipals de Barcelona en 2023, i l'impactant episodi del ninot penjat a Sant Vicenç dels Horts, localitat de Junqueras, durant la seva estada a la presó.

El document ha provocat reaccions enceses dins del partit. Josep Maria Jové, acusat per sectors afins a Junqueras de complicitat passiva o activa en aquestes accions, va rebutjar declarar davant la comissió, el mateix que va fer l'expresident Pere Aragonès, qui ni tan sols va assistir a la clausura del congrés del partit, un gest que alimenta les especulacions sobre el seu allunyament de l'actual direcció presidida per Oriol Junqueras.

La reacció dels roviristes no s'ha fet esperar. Xavier Godàs, líder destacat d'aquest corrent, va qualificar el treball de la comissió com "un informe acusatori sense proves i un escarn públic", i va responsabilitzar directament a Junqueras de voler liquidar políticament als seus rivals interns. Helena Solà, portaveu del sector Foc Nou, va afegir més llenya al foc en citar a Lluís Llach per a mostrar la seva decepció: "No és això, companys, no és això".

No és la primera vegada que ERC es veu sacsejada per conflictes interns en els últims anys

La relació entre Junqueras i el sector rovirista ja va travessar moments difícils en 2021, quan Pere Aragonès va decidir trencar l'aliança amb Junts per Catalunya i apostar per un govern en minoria amb suports externs, la qual cosa va generar tensions internes que encara persisteixen. 

Un altre episodi crític va ser en 2022, quan Marta Rovira des del seu exili a Ginebra, va qüestionar públicament el rumb estratègic imposat per Junqueras, generant una fractura que encara continua oberta i que ara amenaça amb emportar per davant a Jové.

En cercles interns de ERC ja es parla obertament de la substitució de Jové com a cap del grup parlamentari per Joan Ignasi Elena, exconseller d'Interior arribat des de les files socialistes, la proximitat de les quals a Junqueras podria assegurar-li el control absolut de l'aparell parlamentari.

El vicepresident de comunicació de ERC, Isaac Albert, va tractar de llevar dramatisme a l'assumpte afirmant que la comissió només pretén "tancar ferides i aclarir fets", però les veus crítiques, com Isaac Peraire, denuncien que el procés és "un espectacle incendiari i irresponsable".

Lluny queda aquell temps en el qual Junqueras i Jové compartien objectius comuns. Ara, e staúltima crisi no fa sinó evidenciar que la pau interna en ERC és fràgil i que el partit, lluny de resoldre els seus conflictes, podria endinsar encara més en una etapa turbulenta que podria afeblir les seves perspectives polítiques a Catalunya.