El nou oportunista de la política catalana fa la salutació nazi: va militar a CiU, Cs, i ara està a AC

Kiko Ferrer, exregidor de Ciutadans a Sant Just Desvern i actualment membre de Aliança Catalana, ha generat una gran polèmica després de publicar un vídeo en les seves xarxes socials en el qual, al final del clip, realitza el que molts interpreten com una salutació nazi. En el vídeo, Ferrer es mostra visiblement enfadat pels adhesius de l'organització juvenil Arran pegats en el seu bar, un lloc que prèviament havia estat decorat amb aquests símbols per membres de l'agrupació.

Ferrer, conegut en el seu municipi pel seu pas per diversos partits, entre ells Convergència i Unió (CiU) i Ciutadans (Cs), ja no és aliè a les controvèrsies. La seva trajectòria política ha estat criticada per molts, comparant-el mb altres coneguts "oportunistes" de la política espanyola i catalana, com Toni Comín i Toni Cantó, qui també han transitat d'un partit a un altre a la recerca de noves oportunitats.

En el seu vídeo, el polític no sols denuncia els actes vandàlics perpetrats per joves de la CUP en el seu establiment, sinó que també s'enfureix i, després d'arrencar un dels adhesius, es baixa els pantalons i els calçotets per a enganxar-se'l al seu cul. Un gest que, encara que Ferrer ha defensat com una expressió espontània de frustració, ha estat àmpliament interpretat com una provocació de caràcter ideològic.

Justificació i reaccions

El exregidor ha respost a les crítiques a través d'un comunicat en el seu perfil de X (anteriorment Twitter), on assegura que la seva reacció es deu als constants "actes vandàlics" que han afectat el seu negoci. En la seva defensa, Ferrer argumenta que aquests atacs no sols són un perjudici material, sinó que també representen una "intolerància" cap a les seves idees polítiques - siguin quines siguin després de passar per tres partits antagònics-. No obstant això, admet que el gest final del vídeo no era el més apropiat i nega que aquest sigui una salutació nazi.

L'escàndol ha generat una onada de reaccions en xarxes socials, on molts qüestionen el comportament de Ferrer, mentre uns altres el defensen com una resposta a les agressions de la CUP. La controvèrsia posa en evidència, una vegada més, la polarització en la política catalana i els límits de l'activisme polític en l'era digital.