Catalunya es proposa tornar a mercats financers després de la condonació del deute del FLA

La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha explicat que un dels objectius de la Generalitat és tornar als mercats financers per a optar a altres vies de finançament i ha assegurat que preveu aquest moviment després de la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA).

"Creiem que seria positiu per a nosaltres", ha dit aquest divendres en roda de premsa al costat del secretari general del departament, Juli Fernández, per a presentar les dades provisionals de liquidació de l'any passat.

Al seu judici, en aquests moments els interessos han baixat molt en el mercat privat, tant que són "més baixos" que els del FLA, per la qual cosa els sortiria més a compte trobar noves vies de finançament en l'àmbit privat.

En aquest sentit, Romero ha assegurat que parlaran amb entitats bancàries sobre aquest escenari, marcat per una condonació que preveuen que estigui aprovada "a la tardor".

Tot això en un context en el qual la Generalitat va aconseguir reduir el seu dèficit un 68,3% durant l'exercici anterior, fins a situar-lo en el 0,41% del producte interior bust (#PIB), és a dir, 1.227 milions d'euros, amb una previsió d'arribar fins a l'objectiu del 0,1% durant aquest 2025.

En aquest sentit, el deute de Catalunya, d'uns 89.000 milions d'euros, se situaria en el 29,8% del PIB: "És una xifra que creix, òbviament, hem d'anar refinançant cada vegada, a pesar que baixem el dèficit".

"Enguany tindrem menys deute, òbviament, perquè hem fet menys dèficit", i ha assegurat que si s'acaba aprovant la condonació del FLA, el deute estaria per sota del 24% del PIB.

Reducció del dèficit

Segons les dades de la Generalitat, la reducció del dèficit s'explica en gran manera per l'augment d'ingressos no financers, que van ser de 40.513 milions d'euros, la qual cosa representa 5.150 milions d'euros més i un 14,6% més.

El 89% d'aquest increment prové de bestretes i la liquidació del model de finançament, amb una aportació de 4.569 milions, i els impostos propis van registrar un augment de 555 milions.

En aquest àmbit, la recaptació de l'impost de transmissions patrimonials va créixer en 312 milions d'euros (+12,7%) i el tribut sobre successions i donacions va augmentar en 172 milions d'euros (+17,5), la qual cosa la consellera ha atribuït a una major capacitat d'inspecció per part de l'Administració.

41.111 milions de despesa

Aquest augment d'ingressos no financers va permetre recuperar el superàvit corrent per primera vegada des de 2007, amb un resultat positiu de 338 milions d'euros, tenint en compte que en 2023 es va registrar un dèficit corrent de 1.495 milions d'euros.

Els gats no financers van aconseguir els 41.111 milions d'euros, amb un increment interanual de 3.321 milions (+8,8%), i el grau d'execució de tots els departaments de la Generalitat va ser del 97%, sent la Conselleria de Salut la que més va executar la seva partida (99,9%), seguida per Educació (98,4%).

"És important, evidentment, que augmenti el pressupost, però que també augmenti la bona gestió", i ha explicat que dels 2.735,9 milions d'euros previstos inicialment en els capítols 6 i 7, es van executar 2.689 milions, un 98,3%.

Quant al període mitjà de pagament als proveïdors, en 2024 es va situar en els 27,31 dies, amb una tendència a la baixa que es perpetua fins a gener d'aquest mateix any, quan s'han registrat 26,82 dies de mitjana, per sota de l'objectiu fixat per llei de 30 dies.

Preguntada per la publicació de les balances fiscals previstes en els pactes d'investidura, Romero ha explicat que han demanat aquestes dades al Ministeri d'Hisenda, que s'ha compromès a fer-los públics.