Potenciar l'ús del català és l'eina per al retrobament a la Catalunya de Salvador Illa

L'últim anunci en aquesta línia ho ha fet el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, qui ha detallat aquest dilluns el llançament de 2CAT, el nou canal d'RTVE que emetrà íntegrament en català a partir del pròxim 11 de setembre. 

En una entrevista en La 2, Dalmau ha presentat el projecte com una mostra del "compromís del Govern espanyol amb una Espanya plural". Des d'RTVE també es defensa aquesta iniciativa com a part de la seva aposta per la “diversitat lingüística” i l'impuls actiu a la creació de continguts en català.

El Govern, presidit per Salvador Illa, cerca consolidar un espai polític ampli, capaç de connectar amb els sectors més catalanistes sense trencar els ponts amb l'Estat. Així, el compromís amb el català es plasma també en altres iniciatives: un pla de xoc per a respondre a la demanda d'aprenentatge de la llengua, noves ajudes als estudis de Filologia Catalana, i l'impuls de Catalunya Mitjana City, definit per Illa com un "projecte de país" i un "acte d'afirmació de la identitat catalana".

En paral·lel, el Pacte Nacional per la Llengua, promogut pel Govern després de l'acord entre el PSC i ERC, segueix bloquejat per la falta de suport de Junts i la CUP. La iniciativa, heretada de l'anterior executiu de Pere Aragonès, preveu una inversió de 200 milions d'euros en polítiques lingüístiques.

A nivell europeu, Illa manté vives les reivindicacions lingüístiques catalanes. Encara que el reconeixement oficial del català a la UE encara no s'ha concretat, el ministre d'Afers exteriors, José Manuel Albares, va assegurar diumenge passat en el programa El Suplement que les tensions internacionals no estan afectant les negociacions.

Mentrestant, el català ja s'utilitza amb normalitat en el Congrés dels Diputats, i els partits independentistes treballen per a estendre el seu ús també al Senat. Enfront de les crítiques que acusen el nou Govern d'una suposada falta d'ambició nacional, Salvador Illa presenta un balanç en el qual la llengua catalana té un lloc central, no sols com a eina de cohesió social, sinó també com a símbol polític.