Trapero demana que els partits no vulguin tenir influència sobre els Mossos

El director general dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha reivindicat la necessitat d'una policia “democràticament avançada”, que actuï amb neutralitat política, sàpiga autolimitarse i mantingui una estreta connexió amb la ciutadania. “Una policia que sigui reconeguda com ho són els metges o els professors”, va afirmar en la seva primera entrevista en quatre anys, concedida el passat dijous 10 d'abril al programa Hora 25 de la Cadena SER.

Memòria del 17A

Drapaire va rememorar els atemptats del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, destacant l'impacte social positiu que va tenir l'actuació dels Mossos i l'“orgull” que van sentir llavors. Va reconèixer, no obstant això, que el cos va fer “molta autocrítica” i va assegurar que des de llavors s'ha avançat en coordinació i coneixement sobre radicalització i amenaces terroristes.

Respecte a les teories que vinculen al CNI amb l'imant de Ripoll, Drapaire va ser taxatiu: no va voler valorar certes opinions i es va limitar als fets. Va desmentir rotundament que l'imant sobrevisqués a les explosions d'Alcanar.

L'1-O i el seu pas per l'Audiència Nacional

Sobre l'actuació dels Mossos durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, quan era major del cos, Drapaire va defensar que van respondre a un model de policia “democràtic i avançat”. Considera que en alguns contextos “la intervenció policial només pot empitjorar les coses”.

També va parlar del dolor que li va causar el procés judicial en l'Audiència Nacional, on es va enfrontar a una petició de fins a 11 anys de presó per rebel·lió. “Va haver-hi insults, es va crear un personatge que no es corresponia amb la realitat”, va dir. Va admetre que va arribar a pensar que la seva vida seria una “llarga processó pels jutjats” i que fins i tot va arribar a “fer olor la presó des de la terrassa de la seva casa”, la qual cosa ho va portar a prendre decisions econòmiques per si acabava ingressant.

Després de 190 sessions de teràpia, assegura que ha aconseguit tancar aquest capítol i sanar, encara que encara li costa entendre “la sobreactuació i mentida” d'alguns testimonis.

Sortida del càrrec i Puigdemont

Després de ser absolt l'octubre de 2020, Drapaire va tornar als Mossos, però va ser destituït un any després pel conseller Joan Ignasi Elena. Va qualificar aquest procés com “francament millorable” i va responsabilitzar a la Conselleria d'Interior d'haver filtrat informacions falses sobre ell.

Sobre la fallida detenció de Carles Puigdemont en el seu retorn fugaç a Barcelona a l'agost, va reconèixer que va ser “un cop” per a la imatge dels Mossos i per a molts agents, encara que va assenyalar que les explicacions han de donar-les “els responsables operatius” del cos.

Delinqüència i reforma legal

Drapaire també va abordar la qüestió de la multirreincidència. Va assegurar que a Catalunya i a Espanya no hi ha un problema greu de criminalitat, però sí un augment del petit delicte. Va explicar que, a diferència de 2005, quan molts robaven per a sobreviure, ara hi ha més organització i aprofitament del sistema.

Finalment, va advocar per reformes legals respecte a l'ús d'armes de foc, però va insistir que el Codi Penal ha de ser una eina flexible. “Les societats es canvien educant, no reprimint”, va concloure.