Aquesta és l'enorme xifra que paga el Govern en nòmines públiques

Catalunya, al costat de Balears, va liderar en 2024 el fort increment de la despesa en personal públic. El cost va pujar un 7,8% respecte a l'any anterior, un augment inèdit que supera en gairebé tres punts el registrat pel conjunt de l'Estat, aconseguint un rècord de 18.129 milions d'euros —1.300 milions més que en 2023—. Aquest increment va coincidir amb l'arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat, la qual cosa confirma que els canvis de govern solen anar acompanyats d'un repunt en la contractació de personal afí i assessors.

Només en el tercer trimestre, quan el socialista va assumir el càrrec, la despesa en personal es va disparar gairebé un 14%. Aquesta partida s'ha convertit en la principal del pressupost català, duplicant àmpliament les transferències socials (8.632 milions) i superant en gairebé sis vegades la inversió en infraestructures (3.346 milions).

Catalunya, segona en PIB regional després de Madrid i segona en població després d'Andalusia, lidera el creixement de la despesa en nòmines. Des de 2017 —any del referèndum independentista—, aquest capítol ha augmentat un 54,2% (uns 6.400 milions més), i des de 2013, l'alça supera el 77% (prop de 8.000 milions addicionals). És el major increment registrat a Espanya en els últims 11 anys, per davant de Balears (76%), Comunitat Valenciana (72%) i Canàries (70%).

En comparació, Andalusia ha registrat un creixement del 53% des de 2013 i a penes un 4% en 2024, malgrat comptar amb mig milió d'habitants més que Catalunya. Madrid, que va desplaçar a Catalunya com a primera economia regional durant el 'procés', ha vist augmentar la seva despesa en personal un 53% des de 2013 i un 5,9% en 2024, malgrat tenir un milió d'habitants menys. Així, encara que Andalusia i Catalunya presenten xifres similars (18.265 milions i 18.129 milions, respectivament), Madrid gasta bastant menys en personal: 12.242 milions, uns 5.900 milions menys (un 33% de diferència).

Aquestes dades reflecteixen un model de gestió del personal molt més expansiu a Catalunya, accentuat en els últims anys pels canvis en el govern autonòmic i el consegüent repartiment de càrrecs. L'augment d'empleats públics, que ja frega els 300.000 efectius, es deu sobretot al creixement en l'administració general de la Generalitat, i no tant a sectors com la sanitat o l'educació.