Puigdemont, en mans del Tribunal Suprem després de la decisió del jutge Aguirre

Joaquín Aguirre, el magistrat titular del Jutjat d'Instrucció número 1 de Barcelona, ha fet un pas significatiu en la investigació de la trama russa del procés. Aquest dilluns, Aguirre va enviar una exposició raonada al Tribunal Suprem perquè s'investigui Carles Puigdemont i Francesc de Dalmases per suposats delictes de traïció, malversació de cabals públics i pertinença a organització criminal.

Aquesta decisió sorgeix en un moment en què el jutge Manuel García-Castellón exonerava l'expresident del delicte de terrorisme per la suposada pertinença a l'organització clandestina Tsunami Democràtic, obrint la porta a una acusació encara més greu.

A més de Puigdemont i Dalmases, Aguirre ha imputat figures clau del moviment independentista com Artur Mas, Gonzalo Boye i Josep Lluís Alay, entre d'altres.

Lideratge i Control de la Trama

En el document, el jutge Aguirre detalla com Artur Mas i Carles Puigdemont van exercir control i lideratge sobre les accions dels seus col·laboradors, que tenien la capacitat de modificar o suspendre activitats dirigides a contactar amb actors russos que tenien un interès contrari a l'Estat espanyol.

El jutge descriu una estructura piramidal amb Puigdemont i Mas al vèrtex, seguits per Víctor Terradellas, Josep Lluís Alay i Gonzalo Boye, que exercien tasques de planificació per obtenir el reconeixement de Rússia a una eventual República Catalana.

Criptomonedes favorables als russos

Un dels aspectes més destacats en la investigació és la “Operació Criptomonedes”. Aguirre assenyala que informes de la Guàrdia Civil revelen una trama organitzativa adreçada des d'institucions públiques controlades per l'antiga Convergència. Aquesta activitat separatista abraçava accions polítiques, de comunicació, participació i internacionalització, les quals requerien finançament.

El document esmenta que Carles Puigdemont va demanar a Víctor Terradellas, exresponsable de relacions internacionals de Convergència, que continués treballant en el desenvolupament d'una legislació sobre criptomonedes adequada als interessos russos. Segons Terradellas, els russos havien promès "ajuda militar i econòmica a Catalunya" a canvi d'aquesta legislació.

Ingerència Russa

El jutge Aguirre destaca que en el procés hi va haver ingerència russa, buscant una inestabilitat profunda i perllongada a Espanya i la UE, més que no pas una Catalunya independent. Els mètodes incloïen suport a actors polítics, polarització social, promoció de narratives contradictòries, finançament de grups de pressió, descrèdit de lideratges, operacions cibernètiques i ús de criptomonedes. Aquests esforços comprometien l‟estabilitat, l'Estat de dret i la responsabilitat política.

En el cas català, Aguirre sosté que actors polítics d'alt nivell a la Generalitat van mantenir contactes amb individus propers als serveis d'intel·ligència russos i al Govern de la Federació de Rússia. Aquestes interaccions formaven part d'una estratègia més àmplia de Rússia per desestabilitzar la UE i l'OTAN utilitzant el procés cm a eina.

A més, també van dur a terme campanyes de desinformació en què es deixava Espanya com una "república bananera" a punt d'una guerra civil i acusaven les forces policials d'usar violència per impedir el dret a votar.

Estratègia Russa i Col·laboració Independendista

Per a la política russa, el procés era una eina estratègica contra Occident. Tot i que el procés de secessió va fracassar, l‟existència del conflicte i la desestabilització d‟Espanya representaven una victòria per als interessos russos. En el cas d'èxit, Rússia hauria tingut una "porta del darrere" per desestabilitzar la UE políticament i econòmicament.

En aquest context, el magistrat assegura que els investigats van facilitar la ingerència russa mitjançant l'ús de fons públics per finançar activitats internacionals destinades a obtenir suport per a una suposada República Catalana. Els contactes de líders independentistes com Puigdemont i Alay amb figures russes vinculades als serveis d'espionatge es detallen, configurant un panorama inquietant de subordinació política a interessos estrangers.