El Suprem qüestiona el principi d'igualtat de la llei d'amnistia

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha iniciat els tràmits per plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat contra la llei d'Amnistia recent, aprovada pel Congrés dels Diputats amb una ajustada votació de 177 vots a favor i 172 en contra. Aquest tribunal considera que la llei pot ser discriminatòria i vulnerar el dret a la igualtat davant de la llei.

Presidida per Manuel Marchena, la Sala ha expressat les seves objeccions, tot indicant que la llei estableix una amnistia per a actes delictius comesos en el context del 'procés independentista català'.

Segons la Sala, això suposa un tractament desigual dels delictes i els seus autors, determinat exclusivament per ideologies o propòsits polítics, sense una causa constitucionalment acceptable que justifiqui aquesta discriminació. Aquest enfocament, segons el tribunal, xoca amb el dret a la igualtat davant la llei i es podria considerar una decisió legislativa arbitrària.

Alhora, el tribunal ha assenyalat que la llei podria vulnerar el principi de seguretat jurídica. Segons la Sala, si es considera que aquesta llei és constitucional, futures amnisties per a nous delictes, impulsats per aquesta o altres ideologies i aprovades per majories parlamentàries suficients, també s'haurien d'entendre d'acord amb la Constitució. Això generaria inseguretat jurídica i podria tenir efectes criminògens significatius.

Un altre punt de preocupació és la possible erosió del principi d'exclusivitat jurisdiccional (article 117.3 de la Constitució), que estableix la independència del poder judicial davant dels poders executiu i legislatiu. L'amnistia no compta amb un suport constitucional clar per justificar aquesta ingerència.

Per aquest motiu, la Sala ha traslladat les parts implicades i el Ministeri Fiscal perquè, en un termini de deu dies, presentin les seves al·legacions sobre l'oportunitat de plantejar aquesta qüestió d'inconstitucionalitat.

A més, el Suprem ha determinat que els delictes de desordres públics i atemptat a l'autoritat investigats en manifestants del procés poden ser amnistiables. Aquesta decisió es basa en l'anàlisi de dos casos específics: un de dos ciutadans condemnats per desordres públics a Girona després de la sentència del Suprem sobre la causa del 'procés', i un altre d'una persona condemnada per atemptat a l'autoritat en protestes a Barcelona contra la mateixa sentència.