Sumar fixa el seu nou 'enemic': l'Església Catòlica

El Grup Parlamentari Plurinacional Sumar ha registrat al Congrés dels Diputats una proposició no de llei per la qual insta el Govern a suprimir els "privilegis existents" per a l' Església Catòlica a Espanya.

En aquest sentit, la formació sol·licita a la iniciativa obrir negociacions al si de la Comissió Mixta Església-Estat per actualitzar els acords existents entre l'Estat Espanyol i la Santa Seu i així adequar-los al context social actual, "suprimint els privilegis existents per a la Església Catòlica a Espanya".

A més, Sumar ha demanat a l'Executiu subscriure un nou acord "específic" per a "la prevenció, la reparació, la depuració i el pagament de responsabilitats" per part de l'Església en els casos d'abusos sexuals en aquest àmbit a Espanya. També proposa incorporar un sistema de coordinació, control i fiscalització per part de l'Estat dels expedients relatius a la reparació per danys causats en els casos d'abusos sexuals.

Sumar recorda a l'exposició de motius de la proposició, que els quatre acords entre l'Estat espanyol i la Santa Seu es van signar el 3 de gener de 1979. Mitjançant aquests, es reformava l'antic concordat de 1953, “signat pel govern franquista baix els principis del nacionalcatolicisme, i ratificat de nou gairebé íntegrament el 1976".

També afegeix que la signatura dels nous acords es va realitzar en principi amb l'objectiu d'adequar-ho a la proclamació de l'aconfessionalitat de l'Estat establerta a la Constitució Espanyola de 1978 , aprovada recentment. Igualment, exposa que aquests acords van ser negociats "en secret" pel llavors ministre d'Afers Estrangers del Govern d'Adolfo Suárez, el catòlic Marcelino Oreja, i el secretari d'Estat de la Santa Seu, cardenal Jean Marie Villot.

A més, afegeix que aquestes negociacions van comentar abans que s'aprovés la nova Carta magna, i fins i tot que s'acordés la redacció de l'article 16 de la Constitució en què finalment es va garantir la "llibertat religiosa i de culte" i es va establir al apartat 3.

Així mateix, Sumar apunta que els acords signats versen sobre quatre àmbits estructurals, que estableix el marc relacional i competencial de l'Església catòlica a Espanya dins del nou marc constitucional, donant cobertura legal i seguretat a les figures jurídiques pròpies de la mateixa.

D'aquesta manera, assegura que es van signar l'acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre Assumptes Jurídics, entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre Ensenyament i Afers Culturals, entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre assistència religiosa a les forces Armades i el servei militar de clergues i religiosos, i entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre Afers Econòmics.

"Aquests acords, amb més de 44 anys de vigència, mantenen incomptables privilegis per al clergat catòlic provinents de l'època franquista en assumptes jurídics, econòmics i en l'ensenyament, fet que ha estat repetidament denunciat per diferents col·lectius tant laics com cristians", subratlla Sumar.

En aquesta mateixa línia, precisa que el col·lectiu Cristians de Base i l'Associació de Teòlegs i Teòlogues Joan XXIII han fet diverses peticions als diferents governs de l'Estat per eliminar aquests privilegis.

A més, assenyala que des dels sectors laics també s'ha criticat aquests privilegis, especialment en l'àmbit de l'ensenyament i els assumptes econòmics, "posant en relleu que la Constitució, en els seus articles 16.3 i 27.3, no estableix ni obliga el govern del Estat a la signatura i desenvolupament d'aquests acords, ni a pagar els salaris de bisbes i sacerdots, o de milers de professors de Religió i moral catòlica a les escoles públiques".

Finalment, destaca que el 27 d'octubre de l'any passat el Defensor del Poble va fer públic el seu informe 'Una resposta necessària', en què reconeix que l'Església catòlica a Espanya "va ocultar" casos d'abusos al seu si i en què reclama la creació d'un fons estatal per pagar indemnitzacions a les víctimes.

"En les seves més de 700 pàgines també recull una enquesta de GAD3 que estima que el 0,6% de la població ha estat agredida sexualment per un sacerdot o religiós catòlic i un 1,13% ha estat abusada en un àmbit religiós —suposaria unes 450.000 víctimes a tot el país—, no necessàriament per persones consagrades", conclou.