El Suprem planteja una qüestió d'inconstitucionalitat contra la Llei d'Amnistia

El Tribunal Suprem (TS) ha acordat consultar el Tribunal Constitucional (TC) per l'amnistia als desordres públics del Procés perquè considera que vulnera el dret a la igualtat i el principi de seguretat jurídica.

Així, el tribunal va per primera vegada a la cort de garanties per la redacció de la Llei d'Amnistia. Adopta aquesta decisió després d'estudiar el cas de dos condemnats per desordres públics per uns fets ocorreguts a Girona després de la sentència del TS sobre la causa del procés.

Els magistrats han dictat una interlocutòria al veure pertinent plantejar la qüestió d'inconstitucionalitat després d'escoltar les acusacions i defenses.

La Sala considera que s'han “transgredit” els límits constitucionals i afirma que “no hi ha cap dubte sobre la inconstitucionalitat de la norma qüestionada”. “No presentem cap dubte en el genuí sentit del terme, interessant que aquest pugui ser clar. Tenim la convicció absoluta que la norma qüestionada vulnera, almenys, els preceptes constitucionals que es diran. És diferent —i plenament raonable en l'estructura constitucional la protecció de la qual ens concerneix a tots— que el nostre criteri, correcte o errat, no sigui decisiu. És en exclusiva al Tribunal Constitucional a qui correspon pronunciar-se amb eficàcia sobre això”.

“No ens entretindrem a destacar que no va ser, precisament, la tensió institucional la que va donar lloc a la intervenció de la justícia. Aquesta es va produir, pel que fa a l'ordre jurisdiccional penal, a conseqüència de la comissió de diversos delictes, de variable gravetat, comesos, molts dels quals, precisament pels qui, en la seva condició d'autoritats o funcionaris públics, estaven més obligats al compliment de la Constitució i les lleis”.

En la seva interlocutòria, assenyala que la Llei d'Amnistia ofereix un tractament diferent dels que van delinquir amb el propòsit d'afavorir, d'una manera o altra, el procés secessionista, en contrast amb els que van cometre els mateixos delictes amb qualsevol altra finalitat.

Afegeix que “uns són exclosos de tota responsabilitat penal mentre altres hauran de complir les condemnes. El terme de comparació és tan senzill com el que ens ofereix aquest procediment. Els ara acusats haurien de ser amnistiats per la simple raó que les pedres i llambordes que van llançar contra la seu dels Jutjats de Girona (posant, a més, en risc la vida i la integritat de persones) es van llançar amb el propòsit de protestar davant de la sentència d'aquest mateix Tribunal Suprem que va condemnar una part dels màxims responsables del procés.

Si les seves motivacions haguessin estat diferents (per exemple, si la seva protesta hagués estat contra la, a parer seu, escassa contundència d'aquesta mateixa sentència; o en favor de la lliure determinació de la República Sahrauí; contra els desnonaments; o a favor, o en contra, de la immigració il·legal) haurien de complir les seves penes. Només és la seva opinió (política), aquesta opinió (política), la que els fa creditors de l'amnistia”.