L'impost sobre les energètiques i els bancs, a l'aire per la posició del PNB

L'impost temporal a les grans empreses energètiques i bancàries el 2022 està a punt de desaparèixer en concloure l'exercici del 2024. Aquest gravamen, que aporta aproximadament 1.500 milions d'euros anuals de cada sector a les arques de l'Estat, enfronta un futur incert degut a la manca de suport polític per fer-ho permanent.

La pèrdua potencial de 3.000 milions d'euros anuals en ingressos fiscals ha generat preocupació al govern, especialment perquè el Partit Nacionalista Basc (PNB) ha anunciat que no donarà suport a la proposta de pròrroga de l'Executiu socialista.

La resistència del PNB, un soci crucial al Parlament, podria posar fi a l'aplicació d'aquest gravamen a partir del 2025. A més, la incertesa sobre si altres partits, com Junts per Catalunya , donaran suport a l'anomenat "imposada" també complica la situació .

El conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, ha declarat recentment que hi ha senyals que el gravamen està començant a ser considerat "cosa del passat", i ha reafirmat la postura de Repsol que l'impost és "injust i il·legal". L'empresa ha pagat 444 milions d'euros el 2023 i s'espera que en pagui 335 milions el 2024.

El gravamen va ser dissenyat originalment per ser aplicat durant dos anys, 2023 i 2024, basat en els ingressos del 2022 i del 2023. No obstant això, el govern va decidir estendre'l un any més el 2024, amb el suport de l'acord de legislatura entre el PSOE i Sumar , que va incloure incentius fiscals per fomentar la inversió verda. Tot i això, el decret 8/2023 del govern central, que va establir la pròrroga, va advertir que la integració del gravamen al sistema tributari depenia d'incloure un incentiu per a inversions estratègiques des de l'1 de gener de 2024.

La falta de consens al Parlament per aprovar els pressupostos del 2024 ha portat a una pròrroga dels pressupostos del 2023, complicant encara més el futur del gravamen. Aquesta incertesa es veu agreujada per la pressió de grans empreses com Iberdrola i Repsol sobre el PNB, mentre que Endesa i Naturgy podrien influir en la posició de Junts per Catalunya . Endesa, la principal empresa elèctrica de Catalunya, i Naturgy, el principal proveïdor de gas del país, tenen interessos significatius a la decisió final.

A més de les energètiques, el sector bancari també es veu directament afectat per aquesta situació. Entitats com BBVA, al País Basc, i CaixaBank, a Catalunya, estan observant atentament els desenvolupaments.

La manca de suport polític i les pressions corporatives fan que la permanència del gravamen sigui incerta, deixant en l'aire el futur d'aquesta significativa font d'ingressos fiscals per al govern espanyol. Mentrestant, la necessitat d'inversió en la transició energètica continua sent un tema prioritari, que es podria veure afectat per la decisió final sobre el gravamen.