Teso, Lucas i Ferrer: els noms que sonen per presidir el CGPJ

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) votarà aquest dimarts el seu proper president entre set candidats, cinc magistrades i dos magistrats del Tribunal Suprem. Fonts jurídiques apunten a Europa Press que hi ha tres favorits: Pilar Teso , progressista moderada que ja va ser candidata el 2013; Pablo Lucas , progressista moderat proposat pel sector conservador, encarregat del control judicial al CNI; i Ana Ferrer, progressista, que va formar part del tribunal del 'procés'.

Les mateixes fonts expliquen que encara que a tots tres se'ls ubica al sector progressista, dos --Lucas i Teso-- són de perfil moderat i reuneixen afectes de l'ala conservadora. Hi ha els que recalquen que Teso sonava per presidir el CGPJ com a candidata del Govern en ocasions anteriors i això pot pesar en contra aquesta vegada; altres, però, insisteixen que segueix sent un nom fort per liderar l'òrgan i aposten que podria ser l'escollida. Teso fa 17 anys que és al Suprem.

Recentment, va presentar un vot particular en què defensava que s'havia d'haver desestimat el recurs de l' Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) contra el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal de Sala de Memòria Democràtica en entendre que el seu càrrec no és incompatible amb la activitat professional de la parella. En el cas de Lucas, aquestes fonts subratllen que ha estat proposat pels mateixos vocals conservadors.

Ho qualifiquen com un magistrat "que al Suprem tothom vol" pel seu tarannà conciliador, que a més ha estat candidat al Tribunal Constitucional. Recentment, va ser ponent de la sentència que va anul·lar el nomenament de Magdalena Valerio com a presidenta del Consell d'Estat.

Lucas i Teso, tots dos magistrats de la Sala Contenciosa Administrativa del Suprem, van participar al tribunal que el 2019 va avalar per unanimitat l'exhumació del cadàver de Francisco Franco. Encara que Ferrer és a la terna, n'hi ha que incideixen que també va sonar com a candidata del Govern en el passat, davant de possibles renovacions del CGPJ que no es van arribar a materialitzar.

Les fonts consultades consideren que això podria no afavorir-lo en aquesta ocasió, que es busca que el president neixi de la voluntat dels mateixos vocals i no dels partits que van negociar la renovació. A principis de juliol, Ferrer va redactar un vot particular en què es va mostrar a favor d'amnistiar la malversació a l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras ia la resta de condemnats del procés.

El 2022, va dictar un vot particular contra la sentència que va confirmar les condemnes dels 'ERE' en considerar que es va haver d'absoldre l'expresident de la Junta d'Andalusia José Antonio Griñán. Tots dos escrits podrien pesar en contra de cara a demanar suports del sector més conservador.

ELS ALTRES QUATRE CANDIDATS

Teso, Lucas i Ferrer sonen amb força davant els altres quatre candidats, tots magistrats ubicats al sector conservador: Ángeles Huet --proposta pel bloc progressista--, Antonio del Moral, Carmen Lamela i Esperanza Córdoba. Els set van ser proposats dijous passat pels 20 nous vocals del CGPJ en el marc del Ple de constitució de l'òrgan de govern dels jutges, que tenia pendent la renovació des del desembre del 2018.

Huet és magistrada de la Sala Tercera del Suprem des del febrer del 2020. Va votar a favor de rebutjar els recursos que es van presentar contra els indults que va concedir el Govern als condemnats del 'procés'. Les fonts consultades apunten que, tot i ser de sensibilitat conservadora, no acaba de convèncer els vocals d'aquest sector.

Respecte a Del Moral i Lamela , les mateixes fonts incideixen que "ningú pot dubtar" del seu ampli currículum. Altres veus, però, assenyalen que el fet que cap tingui experiència governativa pot pesar en contra. Del Moral és magistrat de la Sala Penal Suprem des d'abril del 2012 i va ser un dels integrants del tribunal que va jutjar el 'procés'.

També va ser ponent de la sentència que va condemnar en ferm l?exduc de Palma Iñaki Urdangarin o de la qual va rebaixar la condemna d'inhabilitació a l'expresident català Artur Mas pel 9-N. Lamela és magistrada de la mateixa Sala Segona des del setembre del 2018. Va ser la instructora del 'procés' a l'Audiència Nacional abans que l'assumpte recaigués al Suprem.

També va anar a càrrec de la investigació contra el més gran dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero i l'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell. Còrdova és magistrada de la Sala Tercera del Suprem des del febrer del 2020. Les fonts consultades subratllen que ha estat vinculada a la carrera des de sempre, que coneix el CGPJ per dins, que no pertany a cap associació de jutges i que és capaç de conciliar grans acords i consensos. No obstant això, n'hi ha que consideren que no reuniria els suports necessaris.

FINAL A LA BICEFÀLIA DEL PODER JUDICIAL

Amb la votació d'aquest dimarts, el CGPJ posarà fi a la bicefàlia que el 2022 es va produir amb la dimissió de Carlos Lesmes, després que la presidència de l'òrgan del govern dels jutges i la del Tribunal Suprem se separessin per primera vegada i quedessin en mans de dues persones diferents perquè els vocals es van negar a acceptar Francisco Marín Castán --llavors vicepresident interí del TS-- com el seu nou cap.

L'elecció d'un nou president acabarà amb aquesta anomalia i el càrrec de president del CGPJ -fins ara encarnat per Vicente Guilarte- i el del president del Suprem -amb Marín Castán- tornaran a confluir en una sola persona. Si resultés electa una magistrada, seria la primera dona a ocupar el càrrec en la història. La persona escollida haurà de demanar els suports d'una majoria de tres cinquens, és a dir, 12 dels 20 vocals –10 elegits pel PSOE i 10 pel PP–.