Els vocals del PP intenten sense èxit que el CGPJ censuri les declaracions del Govern central sobre l'amnistia

Els vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) proposats pel Partit Popular han intentat aquest dilluns sense èxit que el Ple realitzés una defensa de "la independència judicial davant de determinats atacs de membres del poder Executiu", en al·lusió a les crítiques del ministre de Transports, Óscar Puente, el Tribunal Suprem a compte de la llei d'amnistia.

Fonts consultades expliquen que aquest punt no s'ha inclòs finalment a l'ordre del dia. El Ple sí que ha acordat aprovar 112 acords en relació amb assumptes considerats urgents i inajornables, i que no podien esperar ni tan sols la designació del nou president de l'òrgan dels jutges.

L'escrit, que no ha tirat endavant, assenyala que, des de la constitució del nou CGPJ el 25 de juliol passat, "s'han produït declaracions públiques de membres del Govern" que els 10 vocals signants consideren "excedeixen del que és el legítim ús" de la llibertat d'expressió i de les critiques moderades i racionals a les resolucions judicials, sempre susceptibles d'impugnació per les vies legals disposades a aquest efecte".

Els vocals José Luis Costa, José Antonio Montero, Pilar Jiménez, Eduardo Martínez, Gemma Espinosa, José María Páez, Esther Rojo, Carlos Orga, Isabel Revuelta i Alejandro Abascal critiquen que s'afirmi que el Tribunal Suprem "s'extralimita en interpretar una llei" , en al·lusió a l'amnistia.

"Nosaltres el que vam fer és promulgar una llei que té un tenor literal molt clar i el que no poden fer els tribunals és extralimitar-se a l'hora d'interpretar-la, dient, per exemple, que hi ha hagut malversació perquè els independentistes es van estalviar del seu peculi diners que els hagués costat la campanya de la independència o el referèndum il·legal", va assegurar Puente en una entrevista a RNE.

Contra la separació de poders

Els signants recorden que "aquesta és la funció principal que atribueix la Constitució als òrgans judicials". A més, lamenten que li atribueixin "una actuació que 'no hi ha per on agafar-la'" i anunciïn que "la interpretació realitzada no prevaldrà sinó que 'l'únic que aconseguiran d'aquesta manera és endarrerir la implantació i la implementació d'una llei'" en espera que el Tribunal Constitucional es pronunciï".

Aquestes, "juntament amb la resta de desqualificacions abocades davant dels mitjans de comunicació, són manifestacions fora dels límits que exigeix la separació de poders i el respecte entre aquests", segons l'escrit.

Amb aquestes manifestacions només s'aconsegueix el desgast de la Justícia i el qüestionament de la seva independència. No hi ha democràcia ni Estat de Dret sense un Poder Judicial independent que es percebi com a tal pels ciutadans. Resulta especialment greu les referides manifestacions no només per provenir de persones amb altes responsabilitats institucionals, sinó, també, i especialment, per obviar les crides que tant el Ple com la Comissió Permanent d'aquest òrgan estan realitzant, i de les quals se n'ha fet ressò l'Informe sobre l'Estat de Dret el 2024 a Espanya, de la Comissió Europea del 24 de juliol del 2024", apunta.

L'escrit proposava que el Ple mostrés "el seu rebuig més ferm a les referides manifestacions", realitzant "una nova crida per a la contenció i la prudència en la crítica a les resolucions judicials en particular i al Poder Judicial en general", i sol·licitant "a els responsables que cessin les seves manifestacions en termes similars" als referits.