Josep Borrell i Pedro Sánchez, cada cop més distanciats: les raons de la bretxa

La situació a Veneçuela i la quota catalana serien les causes principals

|
Catalunyapressborrellps
Borrell i Sánchez, en una imatge del fitxer. Foto: Europa Press

 

Les relacions entre Pedro Sánchez i Josep Borrell s'han anat deteriorant des que el català , que va ser cap de la Diplomàcia europea, va abandonar el primer executiu presidit per Sánchez fa gairebé 4 anys, el desembre del 2019.

Borrell ha expressat el seu descontent amb la Llei d'Amnistia i ha deixat clara la seva postura crítica cap al blanquejament de Bildu, diferències que s'assenyalen com la raó per la qual no va ser inclòs a la llista del PSOE per a les eleccions europees del 9 de juny.

Tot i això, el distanciament més significatiu va passar amb l'acostament del govern espanyol a Nicolás Maduro, un procés que va començar quan Borrell va deixar el Ministeri d'Afers Estrangers per unir-se a la Comissió Europea.

Aquesta proximitat amb el règim veneçolà va aconseguir el seu punt àlgid el 20 de gener de 2020, durant l'escàndol del Delcygate, i es reflecteix en la tíbia resposta del govern espanyol i de José Manuel Albares davant el cop de Maduro, que no reconeix la victòria de l'oposició a les eleccions del 28 de juliol passat i continua reprimint i fustigant els dissidents.

Aquesta postura neutral contrasta amb la fermesa de Borrell, a qui el govern veneçolà acusa de "recolzar un cop d'Estat feixista" i d'estar "al servei dels Estats Units".

L'enfrontament directe entre el govern de Sánchez i Borrell ha tingut lloc al voltant del pacte de la quota o concert aconseguit pel PSOE amb ERC a canvi de la investidura de Salvador Illa.

En una entrevista concedida a El País el 19 d'agost passat, Borrell es va mostrar molt crític amb l'acord en un tema que domina profundament. Com a exsecretari d'Estat d'Hisenda i autor dels comptes i els contes de la independència afirma que "el pacte també suggereix que Catalunya està subjecta a una solidaritat excessiva que limita injustament les polítiques públiques i la capacitat de creixement. En termes menys estridents, és la tesi de l'espoli fiscal que Junqueras va defensar durant el procés i que jo he intentat contrarestar [...]. Borrell a l'entrevista.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA