El PP, contra la Llei d'Amnistia: registra al TC el recurs d'inconstitucionalitat

El Partit Popular ha registrat aquest dijous el seu recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei d'Amnistia aprovada el mes de maig passat per perdonar una dècada del procés independentista català i ha demanat la recusació de tres magistrats del Tribunal Constitucional al·legant que ha de ser "imparcial" i " independent" a l'hora d'analitzar aquesta norma.

En concret, el PP busca apartar de la deliberació de la Llei d'Amnistia el seu president, Cándido Conde-Pumpido, i els dos membres que procedien del Govern de Pedro Sánchez, l'exministre Juan Carlos Campo i l'exdirectora general de Moncloa Laura Díez . Així ho ha anunciat la secretària general del PP, Cuca Gamarra, que ha indicat que presentar aquest recurs --que firmen diputats i senadors del Grup Popular-- era "necessari" i una "obligació moral" del Partit Popular, ja que, segons ha dit ja és l'"únic partit d'Estat que queda a l'arc parlamentari del nostre país".

El PP ha difós un missatge confirmant el registre del seu recurs al TC minuts abans que el Rei Felip VI obri a partir de les 12.00 hores l'any judicial 2024-2025 al Saló de Plens del Tribunal Suprem (TS), el primer amb un Consell General del Poder Judicial (CGPJ) renovat després de passar gairebé sis anys amb el mandat caducat per la manca d'acord entre el PP i el PSOE.

"ESBORRAR DELICTES" PERQUÈ SÁNCHEZ PUGUI SEGUIR A MONCLOA

En una declaració gravada, Gamarra ha indicat que aquest recurs plasma les "infraccions i vulneracions" de la Carta Magna" en què incorre la Llei d'Amnistia, una norma que, segons ha dit, busca "esborrar delictes comesos" perquè Sánchez pugui mantenir-se al poder "lliurant el privilegi de la impunitat i destruint el principi d'igualtat dels espanyols davant la llei".

Gamarra ha assegurat que des del Partit Popular sempre s'ha defensat que l'amnistia era "inconstitucional", "injusta" i "immoral" perquè, segons ha dit, la seva única premissa era "atorgar immunitat a una casta política perquè Sánchez fos president del Govern d´Espanya".

És més, ha indicat que la Llei d'Amnistia és "expressament inconstitucional" perquè és "arbitrària" i suposa una "autoamnistia", ja que ha estat impulsada pels mateixos que se'n beneficien, cosa que també és contrari a l'ordenament jurídic europeu .

LA CONSTITUCIÓ, CONTRÀRIA A "LLEIS PENALS SINGULARS"

Gamarra ha recordat que al debat constitucional els pares de la Carta Magna expressament "van excloure la possibilitat d'una amnistia". "Això el que fa és que no hi tingui cabuda en el marc de la Constitució Espanyola la llei aprovada", ha ressaltat. La norma, ha continuat, és contrària a principis bàsics de l'Estat de Dret, a la separació de poders, al principi de jurisdicció i al principi de tutela judicial efectiva que recull la Constitució.

De la mateixa manera, ha dit que és contrària a "lleis penals singulars" i "indults generals" que recull als seus articles, 17, 25 i 62. Així mateix, la 'número dos' del PP ha subratllat que la Llei d'Amnistia és contrària "a l'article 14 que recull el principi de la igualtat de tots els espanyols davant de la llei i, per tant, prohibeix qualsevol tipus de discriminació".

Gamarra ha explicat que el PP recorre no només la inconstitucionalitat de qualsevol amnistia a Espanya, sinó de "manera subsidiària articles" de la norma. "Això ens porta a demanar la inconstitucionalitat i la nul·litat de manera subsidiària de l'article 1 de la Llei Orgànica 1/2024 i també d'apartats de l'article 2, 4, 7, 8, 10, 11 i 13" , ha relatat.

RECUSACIÓ DE COMTE PUMPIT, CAMP I LAURA DIAZ

Després de subratllar que el TC ha de ser "imparcial i independent" a l'hora de conèixer la inconstitucionalitat d'aquesta Llei d'Amnistia, també ha avançat la recusació de tres magistrats: Conde Pumpido, Juan Carlos Campo i Laura Díaz. Gamarra ha justificat la recusació de Pumpido recordant que "ell mateix es va apartar, ja amb caràcter previ, i així es recull en una interlocutòria del Tribunal Constitucional --a la interlocutòria 48 de l'any 2021--, de conèixer d'aquelles causes que estiguin vinculades amb el procediment del procés".

Segons ha afegit, ell va dir que ho feia per "garantir la imparcialitat i la independència del Tribunal Constitucional i que, per tant, no pogués ser qüestionat pels espanyols". En el cas de Campo i Díaz, ha dit que aquests magistrats han estat nomenats "a proposta del Govern" i han tingut "una clara dependència jeràrquica" tant del president del Govern com del ministre que ha negociat la llei recusada.

Gamarra ha afirmat que el PP està complint amb la seva paraula donada als espanyols, als quals els va prometre "donar la batalla" contra l'amnistia a tots els fronts: polític, social i judicial. De fet, ha al·ludit a les mobilitzacions al carrer que han liderat els últims mesos contra l'amnistia. "Vam dir als espanyols que no els fallaríem i aquesta és una mostra més que defensem la igualtat", ha asseverat.

A PARTIR D'ARA, RECURSOS DE LES CCAA DEL PP "EN CASCADA"

Les comunitats autònomes governades pel PP també tenen previst recórrer la Llei d'Amnistia i el termini per fer-ho finalitza el proper 11 de setembre. Fonts populars han assenyalat a Europa Press que aquests recursos es registraran a partir d'ara "en cascada".

En el cas de Castella i Lleó, el conseller de Presidència, Gonzalo Gago, va assenyalar a finals d'agost que "el més previsible és que sigui el dia 10" de setembre i es va mostrar convençut de l'èxit del seu recurs per vulnerar fins a 14 articles de la Constitució. Altres autonomies consultades per Europa Press també han apuntat al 9 o 10 de setembre com a data probable per a aquest registre.