El motiu pel qual el PSOE ha sol·licitat l'anul·lació de la sentència de la 'caixa b' del PP

Demana que es ponderin els mails que revelarien suposades maniobres d'Hisenda per lliurar els populars d'un delicte fiscal

|
Pp 6
Foto: EuropaPress

 

El PSOE ha demanat al Tribunal Suprem que anul·li la sentència de la coneguda com a 'caixa B' del Partit Popular i que ordena a l'Audiència Nacional celebrar un nou judici que tingui en compte els correus electrònics que obren a la causa sobre el despatx fundat per l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, equip econòmic.

En un escrit, l'acusació exercida per les exdiputades socialistes Carmen Ninet i Cristina Moreno en el cas que va jutjar el pagament a 'b' de la seu del PP a Gènova ha sol·licitat a l'alt tribunal que requereixi aquests documents al Jutjat d'Instrucció Número 2 de Tarragona així com els informes de lOficina Nacional de Recerca del Frau (ONIF) i per la Unitat dAuxili de Fiscalia Anticorrupció.

Aquests missatges, recull l'escrit, "revelen maniobres del Ministeri d'Hisenda tendent a evitar la imputació del PP en el cas de la comptabilitat b (finançament il·legal), introduint arguments tributaris per aconseguir l'exculpació del PP del delicte fiscal de l'Impost de Societat del 2008, pel qual finalment la sentència de l'Audiència Nacional els va absoldre".

Els socialistes sostenen que els correus electrònics, revelats per 'El Periódico d'Espanya', donen compte "d'un control sobre les respostes preparades per contestar el requeriment" del jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, aleshores instructor de la causa de la 'caixa b'.

 

 

En concret, els mails intercanviats "per responsables del Ministeri d'Hisenda", amb Montoro al capdavant, "delaten una intervenció" del seu departament "en els informes que l'ONIF o l'Oficina d'Auxili Judicial" remetien en aquelles dates al magistrat.

La formació insta el Suprem a analitzar la "rellevància i certesa" d'aquests correus i, en cas que ho consideri, anul·li la sentència i nomeni un nou tribunal per a una vista oral en què puguin "ser introduïts al judici i sotmesos a contradicció".

"Doncs precisament la ignorància de la seva existència no va permetre endinsar-se en una línia d'interrogatori que abordés la possible manca d'objectivitat dels pèrits i la seva manca de servei als interessos generals per defensar uns particulars, els del Partit (Popular), a qui es exonerava de responsabilitat penal fiscal", apunta l?escrit.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA