El TC es disposa a admetre a tràmit la qüestió d’inconstitucionalitat del TS sobre l’amnistia

El Tribunal Constitucional (TC) celebrarà a partir del pròxim dimarts un Ple en el qual s'espera que admeti a tràmit la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem (TS) contra la llei d’amnistia i que rebutgi el recurs d’empara presentat per l’exdiputat del PP Alberto Casero per anul·lar la votació sobre la reforma laboral, segons les fonts del tribunal de garanties consultades per Europa Press.

Els dotze magistrats estudiaran l’admissibilitat de la pregunta formulada pel TS en base a una ponència de Ricardo Enríquez --emmarcat en el sector conservador del TC-- on proposa tramitar-la, una posició que comptarà amb un suport transversal, d’acord amb les fonts esmentades.

Va ser el juliol passat quan la Sala de lo Penal del Suprem es va adreçar al TC al considerar que l’article 1 de la llei d’amnistia vulnera el dret constitucional a la igualtat i els principis de seguretat jurídica, proscripció de l’arbitrarietat i exclusivitat jurisdiccional.

El Suprem va decidir acudir al Constitucional després d’estudiar el cas de dos condemnats per desordres públics per uns fets ocorreguts a Girona després de la sentència que va condemnar l’exvicepresident català Oriol Junqueras i altres líders del ‘procés’.

Com a pas previ, el TC analitzarà la decisió del magistrat progressista Juan Carlos Campo d’abstenir-se de la deliberació, ja que quan era ministre de Justícia va dir que l’amnistia era "clarament inconstitucional" en els informes sobre els indults als condemnats pel ‘procés’.

No és la primera vegada que el magistrat presenta la seva abstenció sobre l’amnistia. Ja va decidir apartar-se al novembre de 2023 --quan la llei s’estava negociant-- d’un recurs d’empara presentat per un particular, per salvaguardar la "imparcialitat" del Constitucional.

Fonts del TC anticipen que el Ple acceptarà l’abstenció de Campo en les deliberacions sobre la qüestió d’inconstitucionalitat. Els seus companys el veuen com un cas clar, ja que va fixar posició en un document oficial que formava part d’un procediment que es va desenvolupar fa tres anys.

Així les coses, la correlació de forces entre els blocs progressista i conservador del Constitucional quedaria 6 a 5, amb la qual cosa el primer mantindria la seva majoria.

Si s’admet, la qüestió d’inconstitucionalitat serà el primer assumpte relacionat amb la llei d’amnistia que estudiï el tribunal de garanties, tot i que la sentència trigarà a arribar entre sis mesos i un any.

Encara que la resposta que doni el TC al TS no es podrà estendre automàticament a la resta de qüestions d’inconstitucionalitat i recursos que puguin arribar, perquè el contingut impugnat i els arguments exposats poden variar, el cert és que marcarà el camí.

D’acord amb les fonts esmentades, una vegada resoltes les dubtes manifestades pel Suprem, serà el torn dels recursos d’inconstitucionalitat. De moment, el TC té a les seves mans els recursos d’inconstitucionalitat presentats pel PP i les Corts Aragó, les ponències dels quals han recaigut en el magistrat conservador José María Macías i en la magistrada progressista Laura Díez, respectivament.

Un cop ventilats els recursos d’inconstitucionalitat, el tribunal de garanties es detindrà en els d’empara, que a diferència dels primers sí podran acumular-se perquè un sol magistrat s’ocupi de les ponències de tots ells.

En aquest mateix Ple, els magistrats resoldran el recurs presentat per Casero, on demana que es declari vulnerat el seu dret a l’exercici de la funció representativa i, com a forma de reparació, que s’anul·li la votació en la qual es va donar per vàlid el seu vot telemàtic impedint així que votés presencialment.

En aquest cas, la ponència redactada pel magistrat progressista Ramón Sáez aposta per rebutjar el recurs d’empara de l’exdiputat ‘popular’, una posició que també comptaria amb l’avaluació majoritària.

Cal recordar que en aquella votació, celebrada el 3 de febrer de 2022, la reforma laboral va tirar endavant amb 175 vots a favor enfront de 174 en contra, per la qual cosa l’error de Casero en el vot telemàtic va ser clau perquè prosperés.

El Constitucional se centrarà a dilucidar si l’aleshores presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, havia de permetre que Casero votés presencialment un cop emès el vot telemàtic.

Casero impugna, en primer lloc, que el seu vot telemàtic es considerés vàlid, però la ponència raona que des de la pandèmia de coronavirus ja no és necessari que el vot telemàtic es confirmi telefònicament, per la qual cosa una vegada emès --excepte error tècnic-- seria vàlid.

D’altra banda, l’exdiputat ‘popular’ retreu a Batet que no convoqués la Mesa del Congrés per resoldre el conflicte. No obstant això, per Sáez aquest motiu d’impugnació no pot prosperar perquè no va ser Casero qui va demanar reunir l’òrgan sinó el seu grup parlamentari.

Cal recordar que es tracta del primer dels tres recursos que el TC té sobre aquest assumpte, ja que PP i Vox també van impugnar. Posteriorment, els lletrats del Congrés van concloure que el vot telemàtic de Casero va ser vàlid perquè no hi va haver error informàtic, sinó humà, del propi diputat.