Page s'uneix a les autonomies del PP per presentar un recurs contra la Llei d'Amnistia

El govern de Castella-la Manxa, liderat pel socialista Emiliano García-Page i cinc dels catorze governs autonòmics del PP, concretament Andalusia, Aragó, Comunitat Valenciana, Madrid i Múrcia, han presentat aquest dilluns el recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de Amnistia aprovada el mes de maig passat per perdonar una dècada del procés independentista.

També el Parlament de Cantàbria ha recorregut aquest dilluns l'amnistia -amb vots a favor del PP i Vox; l'abstenció del PRC i en contra del PSOE- en entendre que "vulnera el principi de legalitat entre els espanyols". Està previst que, en el cas del Govern de Maria José Sáenz de Buruaga, també ho faci els propers dies.

Va ser dijous passat quan el PP nacional --amb la signatura dels seus diputats i senadors-- va registrar el seu recurs davant el Tribunal Constitucional (TC), on també demanaven apartar de la deliberació de la Llei d'Amnistia el seu president, Cándido Conde -Pumpido, i els dos membres que procedien del Govern de Pedro Sánchez, l'exministre Juan Carlos Campo i l'exdirectora general de Moncloa Laura Díez.

Ara és el torn de les comunitats autònomes, ja que tot i que ja van anunciar al seu moment la intenció d'acudir al TC per impugnar aquesta llei, han esgotat fins a l'últim moment per dur-lo a terme i poder així ampliar els seus arguments jurídics i analitzar amb calma les al·legacions del Tribunal Suprem en la qüestió d'inconstitucionalitat.

Concretament, la Llei d'Amnistia fixa tres mesos per poder impugnar la norma des de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), que va tenir lloc el passat 11 de juny, per tant, les CCAA tenen fins aquest dimecres 11 de setembre interposar els recursos respectius. Aquest dilluns han estat cinc les comunitats autònomes del PP que han acudit a la justícia: Andalusia, Aragó, el País Valencià, Madrid i Múrcia.

Posar fre a l'atropellament de Sánchez

La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha assegurat que aquest recurs era "en defensa de la igualtat de tots els espanyols davant de la llei, de la seguretat jurídica i la divisió de poders" i ha reiterat que des del seu Govern faran tot el que " estigui a la seva mà" per impedir que "atropellin" la Constitució.

També el president de la Regió de Múrcia, Fernando López Miras, ha situat aquest recurs com una eina contra la "vergonyosa" Llei d'Amnistia, que al seu parer genera "més desigualtat entre espanyols" i "vulnera la separació de poders".

Des d'Aragó, la vicepresidenta i consellera de Presidència, Economia i Justícia, Mar Vaquero, ha assegurat que el recurs d'inconstitucionalitat forma part del "compromís" de defensar els interessos dels ciutadans i "aturar totes les tropelies i ignomínies" que està cometent Executiu central, liderat per Pedro Sánchez.

L'últim a aprovar el recurs d'inconstitucionalitat ha estat l'Executiu de la Comunitat Valenciana. El ple del Consell ha defensat que pren aquesta mesura "en defensa de la igualtat dels valencians" i per rebutjar "de forma frontal" aquesta norma, segons ha exposat el president de la Generalitat, Carlos Mazón, que ha carregat contra una llei" que han imposat els mateixos delinqüents que se'n beneficiaran o ja se n'han beneficiat".

Page se suma als "barons" del PP

Tot i que els governs autonòmics dels populars no han estat els únics que han fet aquest dilluns el pas d'acudir a la justícia. El govern autonòmic de Castella-la Manxa, liderat pel socialista Emiliano García-Page, també ha presentat telemàticament el recurs d'inconstitucionalitat contra la llei d'Amnistia.

Page ha estat un dels 'barons' socialistes que s'han mostrat des de l'inici contraris a la norma pactada per Pedro Sánchez amb els independentistes i ja al mes de maig va anunciar la seva intenció d'acudir al Tribunal Constitucional davant del que considera "una agressió" al concepte d'igualtat”.

Aquesta postura l'ha reiterat la portaveu del Govern de Castella-la Manxa, Esther Padilla, que ha insistit que Llei d'Amnistia "és inconstitucional perquè trenca el principi d'igualtat entre els ciutadans".