Finançament singular de Catalunya: arriba l'hora de la primera votació

El Ple del Congrés es prepara per acollir la primera votació sobre el finançament singular per a Catalunya pactada pel PSC i ERC i ho farà a instància del PP, que així forçarà el PSOE a posicionar-se sobre la necessitat de mantenir la multilateralitat en les negociacions sobre el finançament autonòmic en comptes del model 'singular' i la bilateralitat que reclamen els partits independentistes per a Catalunya.

El que se sotmetrà a votació, en principi a última hora d'aquest dimarts, és una moció derivada d'una interpel·lació urgent adreçada a la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que va tenir lloc a la darrera sessió plenària del mes de juny passat, abans del parèntesi estival.

Es va registrar, per tant, abans que Esquerra i el PSC arribessin a un acord per impulsar un nou sistema de finançament per a Catalunya similar al concert econòmic. En tot cas, els populars tenen opció d'actualitzar la redacció via esmena.

Aquest mateix dilluns, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo ha apel·lat directament als líders del PSOE a Castella-la Manxa i Aragó, Emiliano García-Page i Javier Lambán, perquè siguin "coherents" amb la seva biografia política i les seves crítiques a aquest acord segellat a canvi del suport d'ERC a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat.

"El senyor Páge diu una cosa i després, doncs no la fa. Hi ha diputats de Castella-la Manxa al Congrés, hi ha diputats d'Aragó al Congrés", ha declarat Feijóo, desafiant així els parlamentaris d'aquestes comunitats a actuar a conseqüència a la Cambra Baixa.

UN "AGRAVI COMPARATIU"

En la seva moció, el PP recalca que els compromisos signats per l'Executiu amb Junts i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez "amenacen de trencar" els principis d'igualtat, equitat i solidaritat en termes econòmics i socials. "Condonar 15.000 milions d'euros a Catalunya és doblement injust", afirmen.

Al seu parer, qualsevol cessió del Govern a l'independentisme català en temes de finançament és "només" per comprar els seus vots i suposa un "greuge comparatiu" cap a les altres comunitats perquè es "premia" a la comunitat que, "rebent més recursos que ningú , pitjor ha gestionat i més ha malbaratat”. A més, remarquen que aquest deute "no desapareix", sinó que es "mutualitza" i l'han de pagar la resta de les autonomies.

La iniciativa, recollida per Europa Press, consta de dotze punts per, entre altres mesures, garantir que la multilateralitat i la transparència siguin els principis sobre els quals es fonamentarà la negociació del nou sistema de finançament autonòmic abandonant qualsevol bilateralitat amb les comunitats.

Al fil d'aquesta qüestió, s'urgeix també l'Executiu a convocar tant la Conferència de Presidents com el Consell de Política Fiscal i Financera, i es reclama que es quantifiqui, sobre la base de diferents pronunciaments previs de la ministra d'Hisenda, la quantitat i la fórmula de l'increment dels fons a destinar a les CCAA per a coneixement previ i garantir que ningú no perdi i tots guanyin.

També volen que s'estableixi un fons transitori que doni suport a les comunitats durant el procés que duri la negociació del sistema de finançament per tal que serveixi per atenuar els problemes actuals.

LES COMUNITATS HAN DE DECIDIR

A més, els d'Alberto Núñez Feijóo demanen que s'asseguri el respecte i que es tingui en compte tant la insularitat de les Canàries i les Balears, com les especialitats de les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

En la iniciativa advoquen també per modificar el reglament del Consell de Política Fiscal i Financera per tal de dotar les autonomies de més capacitat de decisió en la presa de decisions.

També reclamen que la reforma del sistema de finançament es base en l'anàlisi de dades i tenint en compte la futura despesa en sanitat i polítiques socials derivades de l'envelliment de la població que es produirà els propers anys.

Igualment advoquen per tenir en compte, dins dels càlculs, la ponderació de variables com la dispersió o la despoblació perquè es pugui garantir la suficiència financera autonòmica i la prestació dels serveis en condicions d'igualtat a tot el territori nacional.

LES DECISIONS "UNILATERALS" LES PAGA EL GOVERN

Des del PP volen a més introduir dins del sistema de finançament autonòmic una nova cogovernança dels fons europeus derivats del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que atengui les reivindicacions que han manifestat totes les CCAA. Però també que s'analitzin els fons existents i el compliment dels fins per als que estan previstos.

Finalment urgeixen assegurar el respecte a les capacitats normatives de les comunitats, evitant intromissions en les seves competències i incloure una clàusula per a aquest en la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes.

D'aquesta manera el que volen des del PP és que s'acordi un Compromís d'Estat que asseguri que qualsevol increment de costos extraordinaris derivats de decisions unilaterals del Govern amb repercussió a les autonomies porti automàticament adherida el finançament necessari per complir-lo.