Llarena descarta l'aplicació de l'amnistia per malversació als líders del 'procés'

El magistrat instructor del 'procés', Pablo Llarena , ha rebutjat aquest dimarts els recursos de reforma presentats per l'expresident català Carles Puigdemont i els exconsellers Antonio Comín i Lluis Puig, així com els de Fiscalia i Advocacia de l'Estat, contra la seva decisió de no aplicar l´amnistia al delicte de malversació pel qual estan processats.

En una interlocutòria, el magistrat del Tribunal Suprem (TS) insisteix que l'article 1.4 de la llei d' amnistia indica que l'enriquiment arriba a qualsevol benefici que hagués exigit del pagament d'una contraprestació dinerària, encara que no augmenti materialment el nivell de riquesa del subjecte .

D'altra banda, Llarena ha desestimat el recurs de Vox, on se sol·licitava que no apliqués la desobediència al delicte de desobediència.

A més, dóna la raó a la dirigent d'ERC Marta Rovira en un aspecte procedimental, en compartir que l'arxiu de la seva causa per desobediència correspon a la Sala Penal, per la qual cosa estima el seu recurs i conclou el sumari respecte a ella.

AMNISTIA A L'AIRE

Més enllà dels líders del 'procés', el que és clar és que l'aplicació de l'amnistia és més complicada del que s'esperava en un primer moment. De fet, més de 50 persones encausades pel procés independentista català encara no s'han beneficiat de la llei d'amnistia perquè els tribunals a càrrec de decidir aplicar-la han presentat qüestions d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) i prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que estudiaran si la mesura de gràcia té encaix a la Constitució Espanyola i al Dret Comunitari, respectivament.

El Tribunal Suprem (TS), l'Audiència Nacional (AN), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Tribunal de Comptes (TCu) són els òrgans amb dubtes sobre la legalitat de l'amnistia que han elevat consultes a tals talls , cosa que paralitza aplicar la llei als possibles beneficiaris de cada cas.

Fins ara, els magistrats de procediments relatius al 'procés' --com el 'cas CDR' o el de l'expresident català Quim Torra-- han consultat per l'aplicabilitat de la norma diversos delictes: terrorisme, desobediència, prevaricació o malversació.