El Congrés dels Diputats reconeix a Edmundo González com a president electe de Veneçuela

El Congrés dels Diputats d'Espanya ha reconegut a Edmundo González com a president electe de Veneçuela, tot i que aquest reconeixement no té conseqüències jurídiques immediates. Aquest fet ha generat un debat intens dins del parlament, amb una notable divisió entre els partits polítics. En la votació, el Partit Popular, Vox, el Partit Nacionalista Basc, Coalició Canària i Unió del Poble Navarrès van ser els principals grups que van donar suport a la moció, aconseguint 177 vots a favor. En contrast, el PSOE, Sumar i altres socis habituals del govern van votar en contra. Un fet destacable va ser l'abstenció de l'exministre socialista José Luis Ábalos, mentre que Junts va decidir no participar en la votació a causa de la participació dels seus diputats en les mobilitzacions de la Diada.

Aquest reconeixement es situa en un context internacional complex. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, des de la Xina, va assenyalar que l'Executiu segueix les directrius de la Unió Europea, que fins a la data no ha reconegut la victòria de Nicolás Maduro en les eleccions venezolanes. Al Congrés, el portaveu del Partit Popular, Miguel Tellado, va aprofitar l'ocasió per llançar dures crítiques al Govern de Sánchez, suggerint possibles vincles de corrupció entre líders socialistes i el règim de Maduro, cosa que va elevar el to del debat.

La principal motivació darrere del reconeixement a Edmundo González es basava en la negativa de les autoritats veneçolanes a publicar els resultats electorals de manera oportuna. Davant d'aquesta situació, l'oposició veneçolana va difondre el 83,5% de les actes verificables, cosa que va ser considerada suficient per alguns sectors internacionals. Tant el Centre Carter com l'ONU s'han pronunciat sobre la situació, cosa que afegeix una capa de legitimitat a les denúncies sobre irregularitats en el procés electoral veneçolà.

A més del reconeixement, el Congrés espanyol va exigir diverses mesures addicionals al règim de Nicolás Maduro. Entre aquestes demandes destaquen el cessament de la repressió contra les protestes pacífiques, l'alliberament dels presos polítics i la garantia de seguretat per a figures de l'oposició com María Corina Machado i el propi Edmundo González. També es va subratllar la necessitat d'assegurar les condicions per a la presa de possessió de González el 10 de gener de 2025.

Finalment, es van plantejar mesures internacionals per exercir una major pressió sobre el règim veneçolà. Entre elles, la reinstauració de sancions contra Maduro i els seus col·laboradors, així com la sol·licitud que la direcció del Centre Carter comparegui davant del Congrés espanyol per explicar els resultats de les eleccions veneçolanes. Aquestes accions reflecteixen l'interès d'Espanya en seguir de prop la situació a Veneçuela i en donar suport a una sortida democràtica a la crisi del país.