El PP de Feijóo viatja al passat i s'acull a les mesures de Rajoy per solucionar la crisi d'habitatge

El Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha tornat a apostar per una estratègia coneguda per enfrontar la crisi de vivenda: més sòl disponible i més construcció. En una roda de premsa dilluns passat, Borja Sémper, portaveu del PP, va anunciar les línies principals d'una nova Llei d'Habitatge que pretén revertir, segons les seves paraules, "sis anys de gestió sanchista" que han estat "un desastre". Tot i això, les mesures que el partit proposa recorden a les que Mariano Rajoy va oferir el 2007, quan es trobava a l'oposició davant de José Luis Rodríguez Zapatero.

La "nova" proposta: construir més i alliberar sòl

La iniciativa presentada per Sémper gira al voltant d'incrementar el sòl disponible i fomentar la construcció d'habitatges, amb una atenció especial als joves. El portaveu del PP va criticar que durant el govern de Pedro Sánchez el preu de l'habitatge ha augmentat un 13%, mentre que l'oferta ha caigut un 36%. La seva solució passa per promoure la construcció d'uns 200.000 habitatges anuals, tal com proposava Rajoy el 2007, prometent construir dos milions d'habitatges en quatre anys. En cap cas no es referien a l'habitatge públic.

A més de l'expansió del sòl urbanitzable, el pla del PP se centrarà en mesures per lluitar contra l'ocupació i augmentar la seguretat jurídica al sector immobiliari. Tot i això, les similituds amb l'enfocament de Rajoy són evidents: apostar pel mercat lliure i deixar de banda el paper de l'habitatge públic com a alternativa per als sectors més vulnerables.

Un enfocament que ja va fracassar: el llegat de Rajoy

El pla de Feijóo recorda inevitablement el programa que Rajoy va oferir fa més d?una dècada. El 2007, el llavors líder del PP va prometre fomentar la construcció de dos milions d'habitatges i que la meitat costessin menys de 160.000 euros, amb l'esperança que això impulsés el sector immobiliari i facilités l'accés a l'habitatge. Tot i això, la recepta va fallar.

Durant els anys del govern de Rajoy, el preu de l'habitatge va continuar pujant de manera descontrolada, i la bombolla immobiliària que ja s'havia gestat abans de la crisi del 2008 va empitjorar la situació per a milers de ciutadans. El sector no només no es va recuperar, sinó que va contribuir a una crisi econòmica més profunda, marcada per desnonaments massius i un augment de la desigualtat a l'accés a l'habitatge.

L'enfocament de Rajoy, basat a liberalitzar el sòl i reduir traves burocràtiques per fomentar la construcció, no només no va aconseguir frenar l'escalada de preus, sinó que va ser acusat d'alimentar l'especulació immobiliària, cosa que encara va encarir més l'accés a l'habitatge.

Crítiques des de l'oposició

El paral·lelisme entre les mesures de Feijóo i les propostes de Rajoy no ha passat desapercebut. Des del PSOE, el 2007, es va criticar durament l'enfocament del PP, acusant el partit de fomentar l'especulació en liberalitzar el sòl. Avui aquestes crítiques ressonen novament, ja que les solucions del PP semblen centrar-se en el creixement del sector immobiliari, sense contemplar alternatives que prioritzin l'habitatge públic o solucions estructurals que frenin l'augment de preus.

La manca de noves idees i la repetició de polítiques fallides han estat els principals arguments dels crítics, que subratllen que la construcció massiva d'habitatges i la liberalització del sòl no van solucionar els problemes del mercat immobiliari en el passat, i difícilment ho faran al context actual.

Un retrocés en lloc d'una solució

Les polítiques de Feijóo en matèria d'habitatge semblen un ressò de les estratègies del passat, quan el PP va intentar frenar la crisi immobiliària amb mesures que van acabar beneficiant els especuladors més que els ciutadans. En un mercat tan volàtil i tensionat com el de l'habitatge a Espanya, apostar novament per l'expansió de sòl i la construcció massiva d'habitatges pot semblar més un viatge al passat que no pas una solució efectiva per al present.

L'experiència de la crisi immobiliària del 2008 i les seqüeles hauria de ser una advertència per al PP. Les mesures que van fallar llavors podrien repetir el mateix patró, deixant-ne molts, especialment els joves, fora de l'accés a un habitatge digne i assequible.