El Suprem amenaça de recórrer a Europa si el Constitucional decideix amnistiar la malversació

El procés d'amnistia per als líders del procés es continua complicant a mesura que els tribunals avancen en les decisions. El Tribunal Suprem (TS) ha deixat clar que si el Tribunal Constitucional (TC) decideix reinterpretar la seva postura sobre l'amnistia, especialment pel que fa al delicte de malversació, no descarta acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) mitjançant una qüestió prejudicial. Aquesta mesura, fins ara descartada, podria retardar encara més l'aplicació de l'amnistia als implicats en els fets del referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

El nucli del raonament del TS és purament tècnic. La Sala Penal, presidida per Manuel Marchena, ha argumentat que actualment no veu necessària la presentació de la qüestió prejudicial davant el TJUE, ja que considera que la llei d'amnistia no inclou els delictes de malversació de fons públics destinats a fins personals o amb fins de lucre. Tot i això, la situació canviaria dràsticament si el TC decideix reinterpretar la llei de l'oblit per incloure els responsables d'haver ordenat l'ús de fons públics en l'organització del referèndum que buscava declarar la independència de Catalunya. En aquest escenari, s'argumenta que els interessos de la Unió Europea es podrien veure compromesos.

El TS ha ratificat recentment la seva decisió de no aplicar l'amnistia als líders condemnats per malversació, entre ells Oriol Junqueras i diversos exconsellers, tot recordant que la sentència condemnatòria va provar que els dirigents del procés tenien com a objectiu la independència de Catalunya, tal com van anunciar a la declaració unilateral.

El TS, en espera de la decisió del Constitucional

El Tribunal Suprem ha deixat clar que la presentació d'una qüestió prejudicial davant del TJUE no és incompatible amb la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada davant del Tribunal Constitucional. Això vol dir que el TS té la porta oberta per anar a Europa un cop el TC es pronunciï sobre la constitucionalitat de l'amnistia. Aquest escenari allarga encara més el procés.

El Constitucional primer ha de resoldre la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel mateix Suprem, que considera que l'amnistia vulnera el principi d'igualtat davant la llei. A més, s'haurà de pronunciar sobre els recursos presentats pel Partit Popular i diverses comunitats autònomes, que també han qüestionat la constitucionalitat de l'amnistia. Posteriorment, el tribunal haurà d'atendre els recursos d'empara que podrien presentar els líders del procés per una possible vulneració de drets fonamentals després de la negativa del TS a concedir-los l'amnistia. Serà en aquell moment quan el Constitucional decideixi sobre la interpretació del delicte de malversació en el context de la llei de l'oblit.

Beneficiaris limitats de l'1-O

D'altra banda, el TS ha donat suport als arguments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va considerar amnistiables Josep Maria Jové, exsecretari general de la Conselleria d'Economia, i Lluis Salvadó, exsecretari d'Hisenda. Tots dos van ser alts càrrecs d?Oriol Junqueras i van jugar un paper clau en l?execució de les partides de fons públics.

El Suprem ha assenyalat que "la intensitat del trencament dels deures de custòdia exigibles als membres del Govern no pot concórrer en els que no formaven part d'aquest òrgan". Així, Jové i Salvadó, en no ser membres del Govern que va adoptar el decret i l'acord que van detonar la malversació, podrien beneficiar-se de l'amnistia, encara que el procés continua paralitzat en espera de la resolució del Constitucional i la possible intervenció del TJUE.