Interior defensa la legalitat de les devolucions en calent
El rebuig a frontera és una "actuació constitucional que respecta la normativa internacional de drets humans i de protecció internacional"
El Ministeri de l'Interior s'ha remès al text de l'acord amb EH Bildu per reformar de la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana, la coneguda pels seus detractors com a 'llei mordassa', per subratllar la legalitat de l'aplicació de les devolucions o rebutjos a frontera, recordant l'aval tant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) com del Tribunal Constitucional.
Segons expliquen des del Ministeri que dirigeix Fernando Grande-Marlaska, el rebuig a frontera és una "actuació constitucional que respecta la normativa internacional de drets humans i de protecció internacional, avalada pel Tribunal Europeu de Drets Humans i pel Tribunal Constitucional".
En aquest sentit, el Ministeri ha assenyalat que l?acord anunciat ahir per EH Bildu el que fa és remetre aquest tema a la Llei d?Estrangeria per regular aquesta figura jurídica de les devolucions. Serà en aquesta norma, i no a la 'llei mordassa', "on se li donarà la redacció més adequada després d'un estudi detingut i rigorós que es durà a terme durant els sis mesos posteriors a l'aprovació de la nova llei de seguretat ciutadana" , diuen des d'Interior.
L'acord de PSOE i Sumar amb EH Bildu es refereix al compromís d'incloure una nova disposició a la Llei Orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social que, diu textualment, “haurà de reconèixer i garantir els drets de les persones migrants i assegurar que les sol·licituds d'asil es tramitaran d'acord amb allò establert a la normativa de Drets Humans i protecció internacional”.
"En conseqüència", afegeix l'acord amb EH Bildu, "la certificació i identificació de les persones potencialment sol·licitants d'asil i l'avaluació sobre l'accés a les sol·licituds de protecció internacional s'haurà de fer als llocs habilitats a aquest efecte en els passos fronterers prèviament al procés de possible expulsió".
Devolucions a la frontera amb el Marroc o Barajas
Les fonts del Ministeri de l'Interior consultades per Europa Press es remeten així a la sentència del febrer del 2020 en què el TEDH, amb seu a Estrasburg, va canviar de criteri per avalar les anomenades devolucions en calent a la frontera espanyola, anul·lant la seva condemna Espanya del 2017 per aquestes pràctiques.
El Tribunal europeu ha considerat que els migrants denunciants "es van posar ells mateixos en una situació d'il·legalitat en intentar entrar deliberadament a Espanya per la tanca de Melilla", així com per no utilitzar els procediments oficials d'entrada, de petició d'asil, per això el rebuig va ser “conseqüència de la seva pròpia conducta”.
A la pràctica, el Govern de Pedro Sánchez executa aquestes devolucions en frontera de forma habitual amb el Marroc al perímetre fronterer de Ceuta i Melilla, així com amb els inadmesos de tractar d'entrar a Espanya per l'aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas, com és el cas del grup de sahrauís que dies enrere va anunciar una vaga de fam en senyal de protesta pel rebuig de les autoritats espanyoles.
El 2020, el Tribunal Constitucional també va avalar la 'llei mordassa', inclòs el retorn dels migrants que accedien a Espanya de forma irregular, i només va declarar inconstitucional gravar sense autorització a les Forces de Seguretat, rebutjant les impugnacions que van formular el PSOE i altres partits.
Segons la doctrina del Constitucional, "el rebuig a la frontera és una actuació material de caràcter coactiu, que té per finalitat restablir immediatament la legalitat transgredida per l'intent per part de les persones estrangeres de creuar irregularment la frontera terrestre".
D'aquesta manera, el Constitucional avalava les actuacions policials per procedir a les devolucions, "sense perjudici del control judicial que sigui procedent realitzar-se en virtut de les accions i recursos que interposi, en cada cas concret, la persona estrangera".
És a dir, subratlla que aquest rebuig s'havia de produir amb "garanties per a les persones estrangeres segons reconeixen normes, acords i tractats internacionals ratificats per Espanya, i els procediments d'entrada legal en territori espanyol han de ser reals i efectius".
Des de Sumar i altres socis del Govern, de fet, on es posa el focus és precisament en la manca de mitjans per garantir els tràmits d'entrada legal a Espanya, ja que el Constitucional també advertia que Espanya havia de “parar especial atenció a persones vulnerables ”, esmentant menors d'edat, embarassades o persones d'edat avançada.
La nova Llei serà moderna i constitucional
Des que EH Bildu va anunciar l'acord per reformar la llei mordassa, des del Ministeri de l'Interior han assenyalat que es tracta d'un compromís del Govern de Pedro Sánchez que forma part del Pla d'Acció per la Democràcia. A més, ha promès que la nova norma serà "moderna i alineada inequívocament amb els valors constitucionals".
En tot cas, el departament que dirigeix Fernando Grande-Marlaska ha evitat entrar a valorar les crítiques de sectors policials i de grups de l'oposició per l'acord amb EH Bildu, sobretot pel punt que promet “acabar amb l'ús de les bales de goma, substituint-los per mitjans menys lesius", així com per l'article que rebaixa les multes per desobediència a l'autoritat de greus a lleus.
Segons Interior, “l'objectiu és comptar amb una llei moderna, alineada inequívocament amb els valors constitucionals”. En aquest sentit, s'han remès a les paraules de la vicepresidenta del Govern, María Jesús Montero, per remarcar que “ara és el moment de parlar amb tots els grups per impulsar la tramitació parlamentària, si hi ha consens per fer-ho”.
Negociació després de la fallida derogació
El de les pilotes de goma va ser el punt clau que va impedir l'acord per reformar la 'llei mordassa' que va aprovar el 2015 el PP amb majoria absoluta. El pla del Govern de Pedro Sánchez es va enfrontar a la contestació de sindicats policials i associacions de Guàrdia Civil, que van sortir al carrer en desconfiar d?una modificació legislativa negociada amb Bildu i ERC.
Bildu i ERC van exigir l'eliminació de les pilotes de goma, emulant l'acord del Parlament de Catalunya que restringeix aquest material antiavalot per als Mossos d'Esquadra, que han recorregut al foam. La Policia i la Guàrdia Civil sí que poden fer servir aquestes pilotes de goma als seus dispositius, inclosos els desenvolupats en aquesta comunitat autònoma.
"S'acaba amb l'ús de les bales de goma, substituint-los per mitjans menys lesius", diu textualment l'acord de Bildu amb el PSOE i Sumar, que inclou també una disposició addicional que esmenta el compromís de les autoritats per "desenvolupar protocols específics sobre l'ús de la força per evitar "lesions irreparables".
Escriu el teu comentari