Más Madrid s'enfronta amb el protagonitzat per Íñigo Errejón al tercer cas de presumpta violència sexual a les seves files en els cinc anys de vida de la formació, des que es constituís com a partit polític el febrer del 2019.
La coportaveu de Más Madrid i ministra de Sanitat, Mónica García, ha posat en valor aquest dilluns que, després de tenir coneixement fa una setmana de les denúncies presentades a través del compte d'Instagram de la periodista Cristina Fallaràs, la formació va actuar "immediatament demanant explicacions" a Errejón.
"Després de donar versemblança a aquests comportaments, coordinem amb Moviment Sumar el cessament de tots els seus càrrecs i el lliurament de la seva acta de diputat, tal com ells estaven també valorant en aquell mateix moment", ha indicat.
Una dimissió en plena campanya de les generals del 2019
Però el d'Errejón no és l'únic cas que ha hagut d'enfrontar Más Madrid a la seva curta existència. Ha estat una altra de les coportaveus, la líder municipal Rita Maestre, la que s'ha remuntat a la campanya de les eleccions generals del 2019, quan "Más Madrid va viure una denúncia d'agressió sexual a l'àmbit municipal".
L'edil es referia a qui fos el seu company d'escó al Palau de Cibeles Pablo Soto, que finalment va renunciar a la seva acta després de la "contundència", com descrivia la mateixa Maestre, dels fets recollits a l'informe elaborat per una experta en violència de gènere, aliena al grup, després de posar-se en contacte amb totes les parts i amb testimonis del possible cas d'assetjament sexual.
Immediatament Más Madrid va posar en marxa un protocol antiassetjament i va contractar una experta en violència masclista per establir recomanacions i línies d'actuació.
"Sé que puc ser un 'bocachancla' i que de vegades he fet bromes sexuals a la meva família i als meus amics propers. Tot i això, no recordo aquest episodi", assegurava Soto, una versió que, segons la direcció del grup municipal, "no concordava amb la de la víctima", companya de l'organització, a qui concedien absoluta veracitat. Això els va portar a exigir la dimissió al regidor.
"El regidor afectat, enmig d'una campanya electoral, va deixar la seva acta menys de cinc dies després. No ens ha tremolat mai el pols, mai no hem intentat tapar res", ha subratllat Rita Maestre a la roda de premsa d'aquest dilluns.
Una denúncia que va dinamitar el pacte de Govern de Leganés
Leganés va ser l'epicentre d'un altre cas de presumpta violència sexual a les files de Más Madrid. La regidora de Más Madrid-Leganemos Eva Martínez interposava el juny del 2021 una denúncia per violència de gènere contra el seu company de partit i portaveu a la localitat, Fran Muñoz. També va sol·licitar una ordre d'allunyament per presumptes episodis violents esdevinguts suposadament a l'àmbit privat i professional. Tots dos van ser parella sentimental durant quatre anys.
L'edil finalment dimitia com a part del Govern de Leganés, encara que sense renunciar a la seva acta, per la "inacció" del llavors alcalde, el socialista Fran Llorente, en no pronunciar-se sobre la seva denúncia per violència de gènere.
Ja llavors Mónica García, que va ser líder de l'oposició a l'Assemblea, constatava que "la política no se salva" de la violència masclista i defensava que la formació havia actuat amb "contundència" exigint l'acta a l'edil de Leganés. Rita Maestre, alhora, reivindicava la seva formació com a "exemplar" en la lluita contra la violència masclista.
Más Madrid va activar els protocols i va suspendre de militància Muñoz iniciant una investigació interna, que va declarar que la denúncia per violència masclista era falsa i que només buscava destruir-lo "en l'aspecte personal i polític".
La denúncia de l'edil Eva Martínez a la Comissaria del Policia Nacional de Leganés va derivar en un judici ràpid al Jutjat de Violència contra la Dona del municipi, que va obrir fase d'instrucció.
El llavors alcalde de Leganés, el socialista Santiago Llorente, va decidir trencar el pacte de Govern amb Más Madrid-Leganemos davant la "paràlisi de la gestió", que va atribuir als problemes interns de la coalició després de la denúncia. L'Executiu socialista es va escudar que no es van pronunciar sobre la denúncia fins que no hi hagués una resolució judicial perquè considerava que es tractava d'un assumpte privat.
Finalment el Jutjat de Violència arxivava el desembre del 2021 la denúncia per maltractament psicològic que va interposar l'edil contra la seva exparella sentimental.
Escriu el teu comentari