El Ministeri de Treball i Economia Social ha plantejat aquest dimarts a la taula de negociació per a la reducció de la jornada laboral "la seva última proposta", a la qual ha incorporat la concessió d'ajudes directes per estimular la productivitat de fins a 6.000 euros a gairebé mig milió d'empreses de menys de cinc treballadors dels sectors de l'hostaleria, el comerç, les perruqueries, la neteja i l'agricultura.
Aquestes ajudes directes a la productivitat, a la qual es dedicaran en total entre 350 i 375 milions d'euros, podran ser destinades per les microempreses que se'n beneficiïn a digitalitzar els sistemes de control horari, a emprendre nous models de negoci, com ara el comerç electrònic, ia fomentar-ne la digitalització.
Així ho ha explicat al final de la reunió el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, que ha deixat clar que els agents socials hauran de respondre dilluns 11 de novembre amb un 'sí o un no' a aquesta proposta un cop consultin els seus respectius òrgans de direcció, ja que ha insistit que serà la darrera.
També ha advertit que si la CEOE no se suma a l'acord per reduir per llei la jornada laboral setmanal fins a les 37,5 hores, algunes de les propostes que s'han fet des de Treball per atraure-la a l'acord podrien desaparèixer.
"L'escenari òptim és que les quatre organitzacions (CCOO, UGT, CEOE i Cepime) se sumin a l'acord. És un gran esforç econòmic (...) Però si la patronal no entra a l'acord, el Govern intentarà acordar aquesta mesura amb les organitzacions sindicals i no hi ha dubte que la geometria d'aquesta proposta canviarà i alguns elements podrien quedar fora si la patronal no entra a l'acord”, ha subratllat.
Pérez Rey ha explicat que s'ha triat empreses de menys de cinc treballadors per a aquests ajuts directes perquè a les empreses amb plantilles tan reduïdes el guany de productivitat "és segurament el millor instrument per afrontar la reducció de jornada". Sobre per què s'han triat aquests cinc sectors, ha dit que és degut a una combinació entre l'evolució de la productivitat i el fet que són els que estan més lluny de les 37,5 hores setmanals.
Aquests ajuts directes, de fins a 6.000 euros per microempresa, se sumen a l'anomenat 'Plan Pyme 375', dirigit a empreses de menys de deu treballadors, amb mesures d'assessorament i bonificacions a la creació d'ocupació fixa ia la conversió de contractes a temps parcial en contractes a temps complet que es derivin de la reducció de la jornada. Aquestes bonificacions, ha dit Pérez Rey, podria anar des del 20% al 100% de les cotitzacions empresarials, encara que cal veure l'estructura que tindran finalment.
"En aquest procés de negociació hi ha hagut invitacions clares que la patronal es pronunciés. I això tampoc és un ultimàtum. Jo el que estic dient és que 13 reunions després i 10 mesos després i havent el Govern completat absolutament la seva proposta, la taula ja no es pot dilatar més. Per tant, el dia 11 el Govern vol un sí o un no”, ha avisat el secretari d'Estat.
Per a Pérez Rey, no hi ha raons perquè aquesta taula es tanqui sense un acord que compti amb l'aval empresarial. "Crec que és el moment que els representants de les empreses, grans i petites, però especialment d'aquells que tenen a l'esquena la representació dels petits empresaris del nostre país, que són, per cert, la majoria, se centrin en la representació dels seus interessos, i no en la política o en quins partits o quines persones estan darrere d'una mesura que vol tota la ciutadania espanyola”, ha remarcat.
El secretari d'Estat ha reconegut que, per part dels empresaris, "a la taula no es deixen més que sentir arguments que semblen directament trets dels anys 80". "No és possible debatre a hores d'ara si la jornada màxima legal es redueix per llei o es redueix per conveni col·lectiu. És indubtable que perquè la reducció de la jornada arribi als 12 milions de treballadors que potencialment se'n veuran beneficiats". , s'ha de fer per llei", ha emfatitzat.
No hi haurà graó intermedi de 38,5 hores per a aquest any
Sobre quan entrarà en vigor la reducció legal de la jornada laboral setmanal sense minva salarial, Pérez Rey ha indicat que l'esglaó intermedi previst a l'acord de govern entre PSOE i Sumar (38,5 hores setmanals aquest any) serà difícil que entri en vigor "per una raó purament cronològica", ja que no sembla que hagi de donar temps a implantar-ho.
"Naturalment, si la negociació parlamentària d'aquesta llei tingués prou rapidesa i aconseguíssim arribar abans que l'any acabés, una cosa que és certament difícil tenint en compte els terminis de tramitació dins del Govern als quals després cal sumar els mínims terminis de tramitació parlamentària , és molt difícil que el 2024 arribem a les 38 hores i mitja”, ha explicat.
Així, ha afirmat que el Govern ja treballa amb la idea d'incorporar la reducció a 37 hores i mitja el 2025. "I, per tant, l'objectiu del Govern és assolir aquesta reducció horària prescindint de l'esglaó intermedi i acudir directament a les 37 hores i mitja el 2025. Intentarem fer-ho com més aviat millor perquè durant aquest any ja des de l'inici es pugui aplicar aquesta reducció de jornada", ha recalcat.
D'aquesta taula de negociació, a més de la rebaixa de la jornada setmanal per llei, també en sortirà el dret de la desconnexió digital i un nou registre horari, digital i "interoperable" per part de la Inspecció de Treball, per garantir que es compleix la jornada establerta legalment.
Els sindicats no són "optimistes" amb què la CEOE se sumi a l'acord
Per part seva, des de CCOO i UGT no s'han mostrat "res optimistes" amb què CEOE se sumi a l'acord per portar el temps de treball per llei a les 37,5 hores per al 2025.
Per això, el secretari de Polítiques Públiques i Protecció Social de CCOO, Carlos Bravo, ha demanat al Govern acabar de polir les qüestions en matèria de registre de jornada i desconnexió digital encara "pendents" a sobre de la taula, i retallar la jornada sense " cap decalatge". "Ja no hi ha etapes", ha exposat.
Per part seva, el vicesecretari general de Política Sindical d'UGT, Fernando Luján, ha recalcat que, després de 13 reunions, més les bipartites només amb CEOE, no s'ha avançat "res" i la patronal "no ha dit res tot aquest temps ".
Així, segons Luján, CEOE només ha traslladat a taula el compliment de la vigència dels convenis col·lectius, però sense explicar res més. "No ens han dit com actuarem, què hauríem, què proposen quan acabi la vigència dels convenis", ha recalcat.
D'aquesta manera, els sindicats han indicat que estudiaran la nova proposta amb vista a l'11 de novembre, però, si la CEOE no se suma a l'acord, demanaran al Govern prioritzar les reivindicacions sindicals per retallar la jornada, encara que entenen que l'acord tripartit” és el millor que podria passar”.
"No es tracta de no voler cap mena d'ajuda (...) Nosaltres acceptem també abordar tot aquest paquet de mesures d'acompanyament a la pime ia la micropime i estem en disposició de discutir-hi sense cap problema en el marc d'un acord tripartit", ha dit Bravo.
Per part seva, Luján ha asseverat que si la CEOE "al final es despenja" de l'acord, les propostes que el Govern ha elevat amb l'objectiu d'atreure la patronal no van destinades als "sindicats ni als treballadors".
Per part seva, fonts de la CEOE han indicat que des de la patronal seguiran en la defensa del compliment de l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) i demanant que es respectin els convenis.
Escriu el teu comentari