El TC rectifica: l'estat d'alarma durant la pandèmia va ser constitucional

El Tribunal Constitucional (TC) ha corregit aquest dimarts la doctrina que va fixar fa tres anys, quan va sentenciar les mesures adoptades durant la pandèmia de coronavirus, en establir que l'estat d'alarma era suficient per acordar les restriccions de drets fonamentals fixades aleshores, segons les fonts de la cort de garanties.

El TC ha efectuat aquest gir radical en un cas referit a un recurs de Vox contra la llei de salut de Galícia 8/2021, la qual estableix la possibilitat d'adoptar un elenc de "mesures preventives" per a contextos de crisis sanitàries, com ara el aïllament de persones malaltes, aïllament domiciliari, internament en centre hospitalari o sotmetiment obligatori a vacunació.

Segons ha informat el Constitucional a través d'un comunicat, els magistrats --en una ponència del magistrat progressista i exministre Juan Carlos Campo-- han descartat que "les mesures introduïdes pel legislador gallec constitueixin supòsits de suspensió dels drets fonamentals reservats a la declaració de l'estat d'excepció o l'estat de setge, tal com sostenien els recurrents".

La doctrina anterior, establerta a la sentència 148/2021, de 14 de juliol, sobre el primer estat d'alarma declarat en pandèmia, establia que “la intensitat de la ingerència en l'àmbit del dret fonamental no és un criteri determinant de la diferenciació constitucional entre la suspensió i la restricció de drets fonamentals, per això una llei de restricció (...) pot establir limitacions d'alta intensitat en els drets fonamentals sempre que s'ajusti als requisits constitucionals necessaris i, en particular, sempre que respecti el principi de proporcionalitat”.

Ara, el TC "assenyala en aquest punt que la possibilitat de suspensió de drets fonamentals no depèn de la intensitat de les mesures adoptades sinó de la concurrència del seu particular pressupost de fet habilitant (la declaració d'estat d'excepció o estat de setge), ja que el que es produeix en aquest cas és la suspensió transitòria i excepcional de l'eficàcia del mateix dret amb el règim jurídic específic establert”.

Les fonts consultades indiquen que així s'ha corregit la sentència del 2021 del TC que exigia declarar l'estat d'excepció per restringir drets fonamentals, perquè considera que, sempre que es faci amb proporcionalitat, l'estat d'alarma permet aquestes restriccions.

Les fonts expliquen que la nova doctrina implica que l'estat d'excepció "només procedeix en alteracions greus de l'ordre públic", mentre que l'estat d'alarma és per a "crisis sanitàries i catàstrofes naturals".

Afegeixen que el fet que fins ara el TC exigís l'estat d'excepció per a les restriccions esmentades limitava excessivament les possibilitats de resposta de l'Estat en crisis sanitàries i catàstrofes naturals.

Canvi "encobert"

Aquest canvi de doctrina “encobert” és precisament el motiu que els cinc magistrats que conformen el denominat bloc conservador hagin anunciat un vot particular concurrent.

I això, apunten altres veus de la seu de Domenico Scarlatti, perquè si bé estan d'acord amb la decisió quant a la llei de salut de Galícia, no coincideixen amb la majoria progressista --de set magistrats-- en aquesta nova doctrina .

Pel que fa a la llei gallega, el TC ha estimat parcialment el recurs presentat per Vox i ha anul·lat les "mesures preventives" introduïdes per la norma autonòmica indicant que, en restringir drets fonamentals, només es poden regular per les Corts Generals mitjançant llei orgànica.