El Govern central llança un bloc de mesures per apujar els impostos a la banca, els iots i els pisos turístics

El PSOE i Sumar han tancat un acord sobre la llei de l'impost a les multinacionals, que es votaria aquest dilluns al Congrés, i s'han compromès a introduir esmenes per gravar els beneficis de la banca, apujar l'IVA als apartaments turístics i aplicar l'impost de luxe a iots, jets privats i cotxes de luxe, entre d'altres mesures.

Un acord que s'ha arribat a 'sobre la botzina' i no ha donat temps, de moment, a plasmar les mesures en esmenes ni a demanar els suports necessaris per aprovar la llei que regula un nou impost a les multinacionals procedent d'una directiva europea. Amb tot, els dos partits han forçat la desconvocatòria de la comissió que votaria la norma aquest dilluns i han decidit ajornar-la dijous.

A l'acord, PSOE i Sumar aposten per establir un nivell de tributació mínim del 15% sobre beneficis per a multinacionals i grans empreses, aprofitant la transposició al nostre ordenament jurídic de la Directiva comunitària amb origen en els acords del Pilar dos de l'OCDE.

Al que no es fa referència al document és a la continuïtat del gravamen que s'ha aplicat a les energètiques, que Sumar volia mantenir però el PSOE havia pactat amb Junts la seva desaparició quan caduqui a final d'any.

Es manté l'impost a la banca

Però sí que s'ha aconseguit un consens per "mantenir l'impost a la banca perquè aquestes entitats, que només paguen menys del 3% dels seus beneficis en impostos i que estan obtenint beneficis rècord, contribueixin de manera justa al sosteniment de la societat de la que tants beneficis obtenen igual que la resta d'empreses i ciutadans”.

Però queda per veure com quedarà a la llei aquest gravamen, ja que la idea de Sumar és convertir-lo en permanent tal com està i el PSOE, després d'un acord amb el PNB, va apostar per transformar-lo en un impost amb caràcter progressiu sobre el marge de interessos i les comissions i que permetrà la deducció del 25% de la quota de societats.

Així mateix, pretenen "elevar en dos punts la tributació a l'IRPF de les rendes de capital per sobre dels 300.000 euros per continuar avançant en l'equitat horitzontal amb les rendes del treball".

Eliminar l'exempció de la sanitat privada

De la mateixa manera, els partits del Govern advoquen per "eliminar l'exempció a les primes d'assegurances privades sanitàries que tenen un clar biaix regressiu beneficiant fonamentalment les persones i famílies de renda alta".

Igualment, ia instàncies de Sumar, "establiran un nou impost sobre els béns sumptuaris (jets i iots privats, cotxes de luxe, etc.) per millorar l'equitat en el repartiment de renda i la riquesa".

A més, introduiran un IVA del 21% per als apartaments turístics per tal de retallar-ne la rendibilitat i transformar-los en habitatges per al lloguer permanent, "alleujant la manca d'habitatge habitual a les zones tensionades".

Se suprimeix el règim fiscal especial de les socimis

Els socis de Govern també han arribat a un pacte per suprimir el règim fiscal especial de les Societats Anònimes Cotitzades d'Inversió al Mercat Immobiliari (Socimi). Segons consta a l'acord, aquesta decisió és perquè aquestes societats "només tributen a l'1% a l'Impost de Societats" i, malgrat el benefici fiscal, no ha servit per millorar l'oferta d'habitatges.

Un altre punt de l'acord fa esment al desplegament de l'Estatut de l'Artista per donar compliment "d'una vegada" a la fiscalitat especial que requereix el món de la cultura.

També s'ha assolit un consens per millorar la fiscalitat de les cooperatives per facilitar el creixement i l'ampliació d'aquesta "pedra angular de l'economia social" i de l'accés dels treballadors a la propietat dels mitjans de producció.

Pujada d'impostos al tabac i al vapeig

D'altra banda, PSOE i Sumar han acordat desincentivar el consum del tabac i els vapejadors mitjançant un augment de la seva fiscalitat, cosa que els socialistes ja havien plantejat en solitari.

Finalment, s'hi inclou un apartat per "resoldre els problemes generats" per la reforma fiscal de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, que va ser tombada parcialment pel Tribunal Constitucional. En concret, s'ha acordat avançar la recaptació de grans empreses i grups d'empreses limitant-ne les possibilitats de deducció de pèrdues i dividends repatriats, o les possibilitats de consolidació dels grups d'empresa a l'impost de societats.