Caos a la 'majoria progressista': Sánchez lluita per sobreviure entre Junts i ERC

El PSOE s'enfronta a una crisi d'aliances polítiques que ha complicat els plans fiscals del Govern al Congrés. Aquest dijous, a escassos minuts de començar la Comissió d'Hisenda, el partit va decidir ajornar la sessió dilluns que ve. El motiu: la manca de suports clars en un projecte de llei clau, que busca establir un tipus mínim a l'impost de societats i incorporar una ambiciosa reforma fiscal, l'última d'aquesta legislatura. Tot i això, els interessos contraposats dels socis han complicat les negociacions fins al punt de fer tremolar l'anomenada "majoria progressista."

El difícil equilibri: ERC i Bildu contra Junts i el PNB

La majoria progressista que va permetre la investidura de Sánchez es revela ara com una "minoria progressista" —irònicament feble pel que fa a acords de fons— que sembla que té el Govern atrapat. D'una banda, ERC, Bildu i Podem pressionen perquè l'impost a les energètiques sigui permanent argumentant els beneficis rècord de les companyies enmig d'una crisi econòmica i climàtica. A l'altre extrem, Junts i el PNB rebutgen de ple aquesta mesura, defensant els interessos empresarials a les seves regions. Junts, en particular, ha negociat per deixar fora l'impost a les energètiques, preocupat pel possible impacte en inversions catalanes, mentre que el PNB, aliat tradicional del Govern en altres matèries, exigeix mantenir les exempcions fiscals per a les assegurances mèdiques, una pràctica molt comú entre treballadors al País Basc.

Aquesta divisió ha deixat en evidència la falta de cohesió ideològica en un bloc que, encara que se'l conegui com a 'progressista', està conformat per partits tan diferents, i alhora enfrontats entre si, com Junts i ERC. Aquestes formacions, especialment al costat menys progressista, afronten les negociacions com una forma d'obtenir avantatges partidistes, sortint més beneficiat que el seu competidor directe, que alhora també participa en les negociacions. Així, la "majoria progressista" que sosté l'Executiu es converteix en una "minoria progressista" que obliga Sánchez a un joc de malabars polítics per mantenir el suport de cadascun dels seus socis.

Reformes fiscals enfrontades i un pacte in extremis

El projecte de llei en qüestió cerca implementar un impost mínim del 15% per a multinacionals, segons la directiva europea. Tot i això, el PSOE i Sumar han vist en aquesta llei l'oportunitat d'afegir una reforma fiscal més àmplia, que inclou nous impostos al tabac i vapejadors, eliminar la bonificació del dièsel i redissenyar els gravàmens a la banca i energètiques. Altres canvis, com ara imposar el 21% d'IVA als apartaments turístics i endurir la fiscalitat dels iots i jets privats, també formen part d'aquest paquet de propostes. Tot i això, aquests plans han fet col·lisionar els interessos dels partits del bloc.

La falta d'acord ha portat el Govern a ajornar la votació dues vegades la darrera setmana. En un intent per mantenir el control, l'Executiu fins i tot va vetar certes esmenes proposades, tement que podrien tirar endavant sense suport, com la rebaixa de l'IVA a productes d'higiene femenina oa serveis de perruqueria.

Una majoria proporcional o una minoria al poder?

El PSOE, que va ser l'opció majoritària a Catalunya a través del PSC a les últimes eleccions generals, es veu atrapat en una paradoxa: els partits minoritaris al Congrés, especialment els d'àmbit català com Junts i ERC, estan imposant les seves exigències sense considerar la proporcionalitat dels seus vots davant dels obtinguts pel partit de Sánchez. Això ha diluït la força de la "majoria progressista" original, empenyent el Govern a negociar mesures que no sempre representen el sentir general dels seus votants.

En aquest context, l'Executiu continua en una cerca desesperada de consens. Els propers dies seran decisius per veure si el Govern aconsegueix unir els seus socis al voltant de la reforma fiscal. Tot i això, la realitat d'aquesta “minoria progressista” ha posat en relleu la dificultat de governar amb aliats dispars, en què el pes dels interessos regionals sembla ser tan o més fort que el dels objectius progressistes comuns.