El Tribunal Suprem redueix les condemnes del cas dels Papers de Bárcenas

El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat substancialment la sentència dictada per l'Audiència Nacional en el cas dels Papers de Bárcenas, avalant la condemna pel delicte de defraudació tributària, així com la consideració del PP com a responsable civil subsidiari, si bé absol pel delicte de falsedat documental i aprecia dilacions indegudes, cosa que ha suposat una rebaixa de penes que en el cas de l'extresorer del PP passa de 2 anys a 8 mesos de presó.

D'aquesta manera, la Sala Segona del TS ha confirmat substancialment la sentència dictada per la Sala Penal de l'Audiència Nacional que va enjudiciar la peça de la Trama Gürtel coneguda com a 'Papers de Bárcenas' condemnant els dos administradors d'UNIFICA, estudi d'arquitectura encarregat de fer unes reformes a la seu del PP al carrer Gènova, per un delicte de defraudació tributària referit a l'exercici de 2007, així com a l'ex tresorer del PP com a cooperador necessari en facilitar aquesta defraudació per mitjà d'efectuar un tant per cent dels pagaments amb diner negre.

A més, van ser declarats responsables civils subsidiaris per abonar la quota tributària eludida, si no ho fan els responsables penals, tant UNIFICA com el Partit Popular (aquest, igual que Bárcenas, només fins a l'import defraudat atribuïble als pagaments a b ). Aquesta declaració es manté perquè inicialment el PP la va recórrer, però finalment va desistir, i per això no ha estat objecte d'impugnació.

No obstant això, a la sentència de cassació es revisen algunes qüestions menors de caràcter predominantment tècnic que condueixen a reduir les penes de presó de 2 anys i 9 mesos a 9 mesos (la dels dos responsables principals i de 2 anys a 8 mesos (la de Bárcenas com a cooperador necessari), a més de les corresponents multes, que queden fixades en 200.000 euros per a cadascun dels dos administradors i en 180.000 euros per a l'extresorer.

La mitigació de les penes obeeix no tant a l'absolució pel delicte de falsedat que acorda el Tribunal Suprem per considerar que estem davant de falsedats ideològiques realitzades per particulars, que estan despenalitzades excepte supòsits excepcionals (cosa que no necessàriament repercuteix en la penalitat); com a l'apreciació d'una atenuant de dilacions indegudes, basada en el llarg temps transcorregut (5 anys) entre la conclusió de la investigació i el judici oral.

Explica la sentència que, si bé aquesta disfunció no és atribuïble a l'oficina judicial ni als magistrats, sinó a deficiències estructurals de l'Administració de Justícia i la sobrecàrrega de treball no corresposta amb la dotació necessària de mitjans materials i personals, això no priva de l'atenuació legal als que han patit aquesta violació del dret a un procés en un termini raonable.