El Congrés arrenca dimarts amb l'expresident del CNI els interrogatoris sobre els atemptats gihadistes de l'agost del 2017

La comissió del Congrés que investiga els atemptats de yidahistes del 2017 a Barcelona i Cambrils (Tarragona) arrencarà aquest dimarts les seves compareixences amb què va ser director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán, perquè expliqui si, com va insinuar a el seu moment l?excomissari José Manuel Villarejo, va existir alguna connexió entre l?espionatge espanyol i aquells atacs terroristes.

El Ple va acordar crear aquesta comissió el 12 de desembre del 2023, es va constituir el gener d'aquest any i els interrogatoris començaran a tan sols dues setmanes abans que es compleixi un any de l'acord per crear-lo. Sanz Roldán havia d'haver comparegut inicialment dimarts passat, però després la comissió va decidir endarrerir la citació una setmana.

El mateix dia s'ha convocat l'exdirector del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) José Luis Olivera.

I la setmana següent, el 4 de desembre serà el torn de Villarejo que tornarà a la Cambra Baixa per comparèixer davant d'una comissió d'investigació. A l'anterior legislatura ja ho va fer per parlar del 'cas Kitchen' i l''operació Catalunya' i el Congrés té previst tornar a citar-lo en les properes setmanes per preguntar-te, de nou, per les maniobres suposadament realitzades des del Ministeri de l'Interior durant la etapa de Jorge Fernández Díaz per desacreditar líders independentistes i altres adversaris polítics.

Va ser precisament Villarejo qui va encoratjar la teoria que els atemptats gihadistes del 2017 van ser en realitat una operació del CNI per castigar el Govern independentista de Puigdemont, ja que tenien entre els seus confidents l'imant de Ripoll, un dels terroristes que van morir en l'explosió prèvia de Alcanar (Tarragona), i tot "se'ls va anar de les mans", una versió que des de Junts sempre s'ha donat per versemblant.

A més, s'han previst per a la mateixa sessió en què Villarejo compareixerà els testimonis dels primers polítics a desfilar per aquest òrgan: el que era secretari d'Estat de Seguretat quan es van produir els atacs, José Antonio Nieto, i el llavors ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo.

Al llistat de compareixents acordat per la comissió figuren també l'exministre de l'Interior José Ignacio Zoido; l'expresident català Carles Puigdemont; l'expresident del Govern Mariano Rajoy, la que va ser la seva vicepresidenta i responsable del CNI, Soraya Sáenz de Santamaría, entre d'altres.

El 26 de setembre passat aquesta comissió va reclamar al Govern que desclassifiqués documents del CNI relatius a l'imam de Ripoll (Girona), que suposadament va ser confident dels serveis d'espionatge i que va morir en l'explosió que va precipitar l'atac terrorista.

Tot i això, segons han confirmat a Europa Press fonts governamentals, encara que des del Ministeri de Defensa es van obrir a facilitar l'accés als documents que poguessin obrar en mans de l'organisme d'intel·ligència, encara no s'ha dut al Consell de Ministres la desclassificació de cap document.

Fonts parlamentàries admeten que si l'Executiu no aixeca el secret sobre els documents que pugui custodiar el CNI, l'interrogatori a Sanz Roldán podria no donar molta llum perquè podria al·legar que no pot informar sobre assumptes que té caràcter reservat.

Al seu moment, Sanz Roldán ja va comparèixer davant la Comissió de Despeses Reservades del Congrés, encarregada de controlar el CNI i amb accés a informació secreta, per donar compte d'aquells atacs. La comissió de recerca té acordat que en cas de ser necessari per haver de tractar amb informació reservada, es podria sol·licitar la convocatòria de nou d'aquest òrgan del qual només en formen part els portaveus parlamentaris.