Els cadàvers d'Ayuso: els caiguts per assenyalar la totpoderosa presidenta

La política madrilenya està marcada per un patró que es repeteix cada vegada que una controvèrsia toca els voltants d'Isabel Díaz Ayuso: les dimissions i les caigudes sempre semblen recaure en altres, mentre la presidenta madrilenya emergeix indemne. Des de la defenestració de Pablo Casado el 2022 fins a la recent renúncia de Juan Lobato, exlíder del PSOE madrileny, els casos que toquen Ayuso han acabat arrossegant els que gosen confrontar-la, però no la mateixa presidenta.

El cas que va tombar Casado

El 2022, Pablo Casado va veure el seu lideratge destrossat després d'una setmana d'enfrontaments amb Ayuso. Les acusacions de corrupció per contractes durant la pandèmia que involucraven el seu germà, Tomás Díaz Ayuso, van provocar una tempesta política dins del Partit Popular. Gènova va intentar arraconar Ayuso, però la presidenta madrilenya va contraatacar amb duresa, acusant Casado d'orquestrar una campanya per destruir-la.

El resultat va ser la caiguda del lideratge de Casado i el seu nucli proper, inclosos Teodoro García Egea i altres alts càrrecs. Ayuso va sortir indemne i enfortida, mentre el seu en altre temps aliat es va convertir en un cadàver polític.

El cas d'Alberto González Amador: una altra tempesta que copeja altres

El 2024, un nou escàndol afecta l'entorn d'Ayuso. Aquesta vegada, la seva parella, Alberto González Amador, és investigat per presumpte frau fiscal i falsedat documental. La investigació, lluny de limitar-se a l'empresari, ha generat una cadena de dimissions i tensions polítiques que fins i tot han arribat al fiscal general de l'Estat.

El ja exlíder del PSOE madrileny, Juan Lobato, ha estat el primer caigut notable en aquesta crisi. La seva renúncia arriba després de la controvèrsia generada per haver registrat davant de notari una conversa relacionada amb el cas i negar-se a utilitzar informació que suposadament li va proporcionar Moncloa per atacar Ayuso a l'Assemblea de Madrid. Tot i que Lobato assegura haver actuat per principis, la pressió interna i externa el va obligar a deixar el càrrec, mentre que Ayuso continua al marge de la tempesta mediàtica i judicial.

El fiscal general acorralat

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, està imputat per un presumpte delicte de revelació de secrets relacionat amb la filtració de dades confidencials del cas González Amador. La Guàrdia Civil apunta a la seva "participació preeminent" a la filtració de correus electrònics entre la defensa de l'empresari i la Fiscalia, una acció que hauria tingut com a objectiu desacreditar les informacions inicials.

Tot i que García Ortiz ha descartat dimitir, les investigacions avancen, i la pressió sobre la seva figura creix, avivada per la intensa cobertura mediàtica i les crítiques de sectors de la política i la judicatura.

Ayuso, sempre il·lesa

La constant en aquests casos és que els assenyalaments mai no arriben a Ayuso. Tant en el cas del seu germà com en el de la parella actual, sempre són altres els caiguts: líders polítics rivals, fiscals i fins i tot aliats. La presidenta madrilenya, en canvi, ha demostrat una habilitat gairebé inhumana per trampejar les tempestes polítiques, mantenint la seva posició i reforçant la seva aura de "totpoderosa".

En un sistema on les lleialtats es trenquen amb facilitat i les crisis internes es cobren víctimes diàriament, Ayuso sembla consolidar-se com la gran supervivent de la política espanyola. Un tauler en el qual, paradoxalment, els peons cauen mentre la reina avança impertorbable.