Com serà la segona volta de les eleccions d'ERC? El dia que Junqueras i Sánchez s'ho juguen tot

La clau d'aquesta segona volta és als vots de la candidatura d'Helena Solà, de Foc Nou, que va quedar fora de la contesa després d'obtenir el 15,4% del suport

|
OriolJunquerasyXavier
Oriol Junqueras i Xavier Godàs - EP

 

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) viu un dels moments més decisius de la història recent. Aquest 14 de desembre, la segona volta de les eleccions internes determinarà qui liderarà el partit durant els propers quatre anys, en un context de profundes divisions internes i un escenari polític català i espanyol ple d'incertesa. Oriol Junqueras, actual president del partit, surt com a favorit després d'obtenir el 48,3% dels vots a la primera volta, quedant-se a només 111 sufragis de superar el llindar del 50%. Tot i això, s'enfrontarà a Xavier Godàs, líder de Nova Esquerra Nacional, que va aconseguir el 35,3% i aspira a donar la sorpresa.

La clau d'aquesta segona volta és els vots de la candidatura d'Helena Solà, de Foc Nou, que va quedar fora de la contesa després d'obtenir el 15,4% del suport. Els 824 militants que li van donar suport, juntament amb els 244 que van optar per l'abstenció, seran determinants. Mentre Junqueras busca pactes per integrar membres de Foc Nou al seu equip, Godàs ha rebutjat aquesta possibilitat, qualificant-la de "repartiment de cadires" i apel·lant a la independència de les seves propostes.

Un partit dividit i un precedent inquietant

La situació actual recorda el congrés del 2008, on Joan Puigcercós va ser elegit president amb tot just el 37% dels vots, fet que va marcar l'inici d'una crisi que va culminar en unes eleccions desastroses el 2010. Per evitar repetir aquesta història, els estatuts es van modificar per incloure una segona volta entre les dues candidatures més votades, garantint que el lideratge compti amb almenys el 50% de respatller. Aquesta és la primera vegada que s'aplica aquesta norma, després de 13 anys d'hegemonia ininterrompuda del tàndem format per Junqueras i Marta Rovira.

Tot i això, el context actual és diferent. Les tensions internes a ERC, exacerbades pel cas dels cartells contra els germans Maragall i el desgast d'anys de govern, han trencat aquesta estabilitat. La militància enfronta ara una decisió que no només definirà el futur del partit, sinó també el seu paper a la política catalana i espanyola.

Conseqüències més enllà d'ERC

La batalla entre Junqueras i Godàs té implicacions que transcendeixen les fronteres del partit. Junqueras representa la continuïtat de la línia de pactes amb el PSOE, fonamentals per a l'estabilitat del govern de Pedro Sánchez. Per contra, Godàs, amb una postura més crítica cap al PSC i l'executiu espanyol, ha deixat clar que no dubtarà a "fer trontollar governs" si arriba al poder. Una victòria de Godàs podria suposar un cop dur per a Sánchez, en transformar ERC en un actor molt més impredictible al Congrés.

El resultat del 14 de desembre serà crucial no només per al futur d'ERC, sinó també per a l'equilibri de forces a la política espanyola. ¿Aconseguirà Junqueras consolidar el seu lideratge en un partit fracturat? O s'imposarà Godàs, marcant un canvi radical a la direcció de l'independentisme català? La resposta està en mans dels militants

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA