"Xantatge" o "esquer": els barons del PP carreguen contra Sánchez per la condonació del deute

Les comunitats que presideix el PP consideren que el plantejament que ha fet el Govern a la Conferència de Presidents de negociar la condonació del deute de les autonomies és un pegat i han arribat a qualificar-lo com a "xantatge". A parer seu, el necessari és que es reformi el sistema de finançament autonòmic, i han criticat que des de l'Executiu es negociï per separat amb Catalunya.

D'aquesta manera han reaccionat els barons populars a l'anunci de l'Executiu de Pedro Sánchez de reunir al gener el Consell de Política Fiscal i Financera per abordar la quitació del deute de les comunitats autònomes de règim comú.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, s'ha oposat a perdonar "el deute bilionari": "El conxabeig em sembla profundament injust i proporcionalment una bogeria".

Ayuso ha incidit durant la reunió en què els que més estan aportant i que no s'estan endeutant no tenen perquè assumir "que es regala tot".

Per part seva, el president d'Andalusia, Juanma Moreno, ha titllat de "pegat" la "suposada lleva de deute" de les comunitats autònomes de règim comú, alhora que ha reclamat "claredat".

El president de la Regió de Múrcia, Fernando López Miras, ha estat qui ha utilitzat el terme "xantatge", a més del de "caramel enverinat", per referir-se a la proposta del Govern.

López Miras ha criticat així que Moncloa només hagi mostrat intenció de parlar de quitar el deute, però no d'una profunda reforma del model de finançament.

Un xantatge de Sánchez, segons el PP

Igualment, la presidenta càntabra i amfitriona de la cimera, María José Sáenz de Buruaga, "no és més que un pegat" i un "esquer", però no "la solució" al problema del finançament.

El president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha rebutjat la quitació del deute assegurant que "aquest no és el problema" i que seria "perdonar" allò generat pels "separatistes".

I alguns, com la madrilenya Ayuso o l'andalús Moreno, han advocat perquè si s'acaba perdonant deute a les autonomies, el País Valencià tingui preferència per la situació que travessa després de la DANA de finals d'octubre.

El president de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, ha indicat sobre això que el cas de la seua regió és "excepcional" i que "per a quotes, per a excepcionalitats, per a bilateralitats i per a casos únics, el valencià".

Més recursos per a immigració

D'altra banda, el fòrum multilateral ha servit perquè les comunitats autònomes governades per diferents partits alertin que estan saturats per l'arribada de migrants i reclamin més recursos per respondre a la situació.

El president canari, Fernando Clavijo, de Coalició Canària i que des de fa mesos reclama un acord per al repartiment de menors migrants que tampoc s'ha produït a la capital càntabra, ha recalcat que tant les illes com Ceuta necessiten "poder atendre dignament" els que arriben a les costes i no sobresaturar més als territoris frontera.

Per part seva, el lehendakari basc, Imanol Pradales, ha manifestat que Euskadi ha de ser considerada "frontera nord" i comptar amb una major dotació de recursos per atendre amb dignitat les persones en trànsit.

El popular Alfonso Rueda, president de Galícia, ha assegurat que la capacitat de la seva comunitat per acollir està "colmatada" i "completa", per la qual cosa ha reclamat al Govern central més fons estatals i una planificació més gran en el seu repartiment.

També del PP, la presidenta balear, Marga Prohens, ha expressat que Balears no està "davant del drama humanitari de les Canàries", però que els més de 5.000 migrants que han arribat aquest any a les seves costes han "col·lapsat" els serveis i recursos de la comunitat.

Alhora, Juan Jesús Vivas, el president de Ceuta, del PP, ha exposat que la situació de la ciutat autònoma amb l'acollida de migrants és "insostenible" i ha advertit que "ja no pot seguir atenent la despesa derivada de la sobreocupació que està suportant".

I la socialista María Chivite, presidenta de Navarra, ha emfatitzat que la comunitat foral es troba "gairebé al límit" de la seva capacitat en matèria d'acollida de menors migrants no acompanyats i ha fet una crida a la "solidaritat obligatòria".