El Constitucional admetrà aquesta setmana els recursos de les comunitats autònomes del PP i de García-Page contra l'amnistia

El Tribunal Constitucional (TC) admetrà a tràmit al Ple que celebrarà des de dimarts els recursos presentats per les comunitats autònomes governades pel PP i el Govern socialista d'Emiliano García-Page a Castella-la Manxa, així com les tres qüestions formulades per el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la Llei d'Amnistia, segons fonts de la cort de garanties consultades per Europa Press.

Segons consta a l'ordre del dia, el Ple examinarà l'admissibilitat dels recursos d'inconstitucionalitat presentats pels governs d'Aragó, Madrid, Galícia, Andalusia, València, Extremadura, La Rioja, Illes Balears, Castella i Lleó i Castella-la Manxa, i pels governs i parlaments de Cantàbria i Múrcia.

Les fonts esmentades avancen que el Ple actuarà com ja va fer amb el primer recurs promogut per una comunitat autònoma, el de les Corts d'Aragó, i els admet a tràmit. Els magistrats van obrir les portes del TC a la impugnació aragonesa després que els lletrats del Constitucional resolguessin per unanimitat que les regions estan legitimades per recórrer la Llei d'Amnistia.

Cal recordar que el primer recurs d'inconstitucionalitat contra la norma jurídica destinada a amnistiar el 'procés' que es va admetre a tràmit va ser el signat per diputats del PP.

A més, el Ple estudiarà l´admissibilitat de les tres qüestions d´inconstitucionalitat llançades pel TSJ català. El TC ja va donar tràmit a la pregunta feta pel Tribunal Suprem (TS).

Així les coses, després d'aquest Ple --l'últim de l'any--, quedaran admesos a tràmits tots els assumptes relacionats amb l'amnistia, cosa que deixarà la decisió de fons sobre la constitucionalitat de la llei per al 2025, d'acord amb les fonts esmentades .

D'altra banda, els magistrats acordaran que sigui el Ple qui resolgui sobre l'admissió a tràmit dels recursos presentats per l'exfiscal general de l'Estat Dolores Delgado i el fiscal Eduardo Esteban Rincón que contra les sentències del Suprem que van anul·lar-ne l'ascens a la màxima categoria de la carrera fiscal i el nomenament d'aquest com a fiscal de sala coordinador de menors.

L'admissió a tràmit d'aquests assumptes havia d'haver quedat resolta a les sales Primera i Segona que es van convocar a principi de desembre, però tres magistrats de la minoria conservadora del TC van sol·licitar que es veiés al Ple, propiciant així que s'elevaren. Les fonts consultades indiquen que, previsiblement, el conclave assumirà l?estudi de l?admissibilitat per decidir sobre aquest extrem més endavant.

Des de la seu de Domenico Scarlatti anticipen que el veritable debat es donarà aleshores, quan els magistrats decideixin si els admeten. I això perquè els informes emesos pels lletrats del TC s'oposen en entendre que no es donen les circumstàncies que permetrien donar entrada al Constitucional, és a dir, que les sentències recorregudes siguin arbitràries. En aquest cas, els informes defensen que els errors sobre Delgado i Esteban Rincón estaven prou argumentats.

En successives sentències, el Suprem va anul·lar la promoció de Delgado a fiscal de sala, concretament de la Sala Militar del TS, en apreciar una "desviació de poder" per part del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per enlairar el seu antecessora; així com el posterior nomenament com a fiscal de sala de Memòria Democràtica i Drets Humans. No obstant això, finalment va ser ratificada per a aquest últim, ja que ostenta actualment.

Pel que fa a Esteban Rincón, el TS va anul·lar per primera vegada la seva designació com a fiscal coordinador de menors l'abril del 2022 en considerar que Delgado no ho havia justificat suficientment. Després d'això, l'altre cap del Ministeri Públic va aportar un escrit explicant les seves raons i el va tornar a nomenar, però l'Associació de Fiscals (AF) i un altre candidat, José Miguel de la Rosa, van tornar a impugnar i el TS els va donar una altra vegada la raó al juliol d'aquell any.

El Suprem ha recordat que el primer nomenament s'ha anul·lat per "manca de motivació de l'acte administratiu en allò específicament atinent a la molt notable diferència d'experiència i mèrits en matèria de dret de menors" i ha refermat que sobre aquest mateix extrem la nova motivació de Delgado " només" deia que, "en el fons, no és rellevant". "No s'ha satisfet en absolut allò exigit", ha recriminat la Sala Contenciosa Administrativa.

Així mateix, els magistrats estudiaran una trentena de recursos d'empara contra les successives sentències del TS que han rebutjat que l'Estat indemnitzi els negocis que van haver de tancar per les restriccions acordades durant la pandèmia en concloure que van ser necessàries i proporcionals.

En la sentència del 14 de juliol del 2021, on va declarar inconstitucional el confinament decretat pel Govern durant el primer estat d'alarma, el TC va deixar oberta la porta a aquest tipus de reclamacions.

Va establir que, "en tractar-se de mesures que els ciutadans tenien el deure jurídic de suportar, la inconstitucionalitat apreciada en aquesta sentència no serà per si mateixa títol per fundar reclamacions de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques", però va afegir una coletilla: "Sense perjudici del que disposa l'article 3.2 de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma”.

I aquest precepte determina que "els qui com a conseqüència de l'aplicació dels actes i les disposicions adoptades durant la vigència d'aquests estats pateixin, de forma directa o en la seva persona, drets o béns, danys o perjudicis per actes que no els siguin imputables, tindran dret a ser indemnitzats, d'acord amb el que disposen les lleis".

El 2023, el Suprem va estudiar l'assumpte arran d'una sèrie de reclamacions del sector de l'hostaleria i va descartar que l'Admnistració General de l'Estat els hagués d'indemnitzar pels danys patits a causa del tancament de locals ordenat per la pandèmia.

Fonts de la cort de garanties expliquen a aquesta agència de notícies que, després que el TS fixés posició, han arribat nombrosos recursos d'empara les ponències dels quals han recaigut en diferents magistrats, per la qual cosa, per evitar decisions dispars, s'ha decidit examinar-los junts i unificar criteri.

Les fonts indiquen que en principi la proposta va a favor de confirmar les sentències del Suprem. de les possibilitats que es decideixi no admetre per evitar una tramitació que acabaria rebutjant les reclamacions patrimonals, com va determinar el TS.

En un altre ordre d'assumptes, la Sala Primera analitzarà dilluns el recurs formulat per l'expresident de la Generalitat Quim Torra contra la decisió del Suprem de confirmar l'acord de la Junta Electoral Central (JEC) de gener del 2020 que en va declarar la inelegibilitat després de ser inhabilitat.

El TSJC va condemnar Torra a 1 any i 6 mesos d'inhabilitació per a l'exercici de càrrecs electes d'àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, així com per a l'exercici de funcions de govern, per mantenir una pancarta amb llaços grocs, en defensa de els presos del 'procés', a la façana de la Generalitat.

El Suprem va desestimar el recurs del Parlament contra l?acord de la JEC al rebutjar que l?assemblea catalana tingués competència exclusiva per decidir sobre la retirada de l?acta de diputat per incapacitat sobrevinguda.