Del 'Puigdemont a presó' a buscar el seu suport: el gir inesperat de PP i Vox en només un any

De les protestes contra l'amnistia a pactes i mocions de censura amb Junts: així ha canviat el tauler polític a Espanya

|
EuropaPress 5814232 varias personas concentracion donde piden dimision pedro sanchez plaza
Diverses persones durant una concentració on demanen la dimissió de Pedro Sánchez, a la Plaça de Cibeles, a 9 de març de 2024, a Madrid (Espanya) - EP

 

Fa poc més d'un any, el crit de "Puigdemont a presó" ressonava amb força a les manifestacions convocades pel Partit Popular (PP) i Vox. Milers de persones van agafar els carrers de ciutats com Madrid i Barcelona per mostrar el seu rebuig frontal a la Llei d'Amnistia, una mesura impulsada pel Govern de Pedro Sánchez que beneficiaria l'expresident Carles Puigdemont i altres líders independentistes. Però ara l'escenari polític ha fet un gir sorprenent: el PP i Vox ja no descarten comptar amb el suport de Junts per a les seves pròpies estratègies parlamentàries.

Del rebuig absolut a la col·laboració pragmàtica

El 2023, amb l'aprovació de la Llei d'Amnistia, les protestes del PP i Vox van arribar al punt àlgid. Al carrer Ferraz de Madrid, milers de manifestants van clamar contra les “cessions” del Govern a l'independentisme. Alhora, Vox, a través del moviment juvenil Revuelta , va organitzar protestes a les seus del PSOE de tot Espanya, mentre que el PP recolzava concentracions com la de la Plaça de Colom. Els missatges eren clars: “Espanya no es ven” i “traïdor” eren alguns dels càntics més repetits.

No obstant això , el desembre del 2024, la situació ha canviat dràsticament. suport de Vox i altres partits com ERC i PNB. Tot i que Gènova insisteix que no hi ha un pacte formal amb Junts, l'acostament no ha passat desapercebut.

Per la seva banda, Vox ha anat encara més lluny, obrint-se a la possibilitat de recolzar una moció de censura contra Pedro Sánchez amb els vots de Junts . Ignacio Garriga, secretari general de Vox, va assegurar que recolzarien la iniciativa sempre que es compleixin dues condicions: "no donar ni una concessió al separatisme" i convocar eleccions immediates.

L'aritmètica parlamentària i la influència de Junts

El portaveu del Grup Popular al Congrés, Miguel Tellado , va reconèixer que hi ha “motius de sobres” per presentar una moció de censura, tot i que va assenyalar que no existeix “l'aritmètica necessària” a les Corts Generals perquè prosperi. Tot i així, els set diputats de Junts s'han convertit en una peça clau en la política espanyola, capaços d'inclinar la balança a favor del PP o el PSOE.

Aquesta nova realitat ha forçat el PP i Vox a recalibrar el seu discurs. Tot i que els dos partits continuen criticant les "cessions" de Sánchez a l'independentisme, han començat a coincidir amb Junts en votacions estratègiques. El pacte sobre l'impost elèctric, per exemple, ha suposat un estalvi estimat de 1.100 milions d'euros per a famílies i empreses, cosa que el PP i Vox han defensat com una mesura en benefici del conjunt dels ciutadans.

Pragmatisme o contradicció?

El Govern de Pedro Sánchez, conscient de les implicacions d'aquest acostament, ha intentat bloquejar les mesures impulsades pel PP i Junts al Congrés, argumentant una pèrdua d'ingressos per a l'Estat. Tot i això, l'acord ha tirat endavant, generant un nou debat sobre la relació entre el PP i el partit de Carles Puigdemont .

Mentre el Govern acusa el PP de “contradicció” i de “blanquejar” els independentistes amb qui fins fa un any no volien ni seure, des del PP i Vox justifiquen la seva postura com una qüestió de pragmatisme polític . “No hi ha concessions al separatisme. Es tracta de mesures que beneficien els espanyols”, argumenten fonts de Vox.

Un gir que podria tenir conseqüències

La política espanyola continua marcada per la fragilitat parlamentària i la necessitat de teixir aliances, encara que siguin temporals. El gir del Puigdemont a presó a la recerca d'acords amb Junts ha reconfigurat el tauler polític i ha obert la porta a futurs moviments inesperats.

La situació actual planteja diverses preguntes: aquest és l'inici d'una col·laboració més àmplia entre el PP i els Junts? Es tracta només de coincidències puntuals? El que és evident és que, en tot just un any, el discurs dels carrers ha donat pas a un pragmatisme polític a les institucions que semblava impensable el novembre del 2023.

L'evolució de les relacions entre els partits marcarà sens dubte els propers mesos, especialment amb el paper decisiu que Junts continua jugant al Congrés. Mentrestant, el lema "Puigdemont a presó" sembla haver quedat en un segon pla, substituït per una nova aritmètica parlamentària .

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA