El Govern central es compromet amb ERC, Bildu i BNG a aprovar el decret per prorrogar el gravamen energètic

El Govern ha confirmat aquest dimecres a Esquerra Republicana (ERC), Bildu i BNG que abans de final d'any aprovarà un decret llei per prorrogar el gravamen a les empreses energètiques abans d'acabar l'any, ja que tots coincideixen que és l'única via possible per garantir la seva entrada en vigor l'1 de gener de 2025, quan caduca el que és vigent.

És el resultat de la reunió que l'Executiu ha mantingut amb aquests grups, a la qual també hi eren convidats Podem, Junts i PNB però no hi han assistit. I precisament el vot d'aquestes formacions és imprescindible per poder convalidar al Congrés el decret llei que aprovi el Govern.

L'oferta del Ministeri d'Hisenda és garantir que el decret llei es tramiti després com un projecte de llei i poder convertir el gravamen en un impost, ja que no es poden crear tributs mitjançant la figura del decret.

Amb aquesta futura tramitació com a projecte, l'Executiu vol aconseguir atreure els suports de formacions com Podemos, que és reticent al gravamen temporal perquè vol un impost permanent, i del PNB, que sempre ha dit que està en contra de l'actual format de prestació de caràcter no tributari perquè no ho pot recaptar les hisendes forals, però no veu amb mals ulls crear una figura tributària que sí que poden gestionar Euskadi i Navarra.

En el disseny del text s'inclouran les bonificacions a projectes renovables proposades per grups com el PNB, amb la idea d'aconseguir un "acord ampli i equilibrat" entre totes les forces polítiques necessàries per aprovar-les.

Les formacions que han signat això amb el Govern donen per complert l'acord aconseguit el 18 de novembre passat per precisament això, aprovar un decret que prorrogui el gravamen.

Cal esperar la reforma fiscal

Però aquesta promesa podria no arribar a port per una esmena que el PP ha introduït al Senat i es vota dijous al Congrés per derogar la base legal del gravamen temporal a les energètiques que es va aprovar en una llei a finals del 2022 i que des de llavors es prorroga.

Si aquesta esmena prospera amb un suport puntual de PNB o Junts, que ja no volen prorrogar la taxa, implicaria que el Govern hauria de renunciar a la fórmula del decret i començar de zero amb un projecte de llei que, com aviat, hauria de començar a tramitar-se l'any que ve.